Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
LA FLAMA
“No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d’un poble
unit, alegre i combatiu”
Vicent Andrés Estellés
Amb l’espurna de la història
i avançant a pas valent,
hem encès dins la memòria
la flama d’un sentiment.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d’un nou crit.
Viure sempre corrent,
avançant amb la gent,
rellevant contra el vent,
transportant sentiments.
Viure mantenint viva
la flama a través dels temps,
la flama de tot un poble
en moviment.
Aquesta nit Obrint Pas, Betagarri… a la sala La Mirona de Salt. No hi podeu faltar!!
Ja fa un quart de segle que l’anomenada Golden Raspberry Award Foundation, fruit de l’esforç del cinèfil John Wilson, lliura a Los Angeles (Califòrnia), vint-i-quatre hores abans dels Oscars, els premis Razzies als pitjors films, actors i actrius de l’any que hem deixat enrere.
L’any passat, els condecorats amb els antiòscar van ser la parella formada per Ben Affleck i Jennifer Lopez, que havien agafat el relleu de Roberto Benigni i Madonna. Madonna, justament, és l’actriu més guardonada (nou vegades) i nominada (quinze vegades) dels Razzies, mentre que el títol de pitjor actor de la història dels premis és Sylvester Stallone, amb deu guardons i trenta nominacions.
Durant dos anys, també uns quants dies abans de la cerimònia de lliurament de les estatuetes d’or del cinema, s’han atorgat uns altres premis, els Alties, convocats per premiar els films més estimats del públic a través de votacions per internet.
Nom: Aigua de València.
Ingredients: Suc de Taronja, Cava, Sucre, Vodka.
Preparació: Es barregen el cava i el suc de taronja a parts iguals en una sopera; s’hi afegeix la meitat més o menys de vodka que de suc i barregem el sucre en quantitat suficient per al nostre gust. Finalment hi afegim gel.
Sabor: Dolç, de taronja molt refrescant.
Em desperto al teu costat;
He somiat amb tu, un altre cop.
Els raigs de sol entren per la finestra i em deixen
gaudir de l’expectacle dels teus ulls.
De sobte, quedo imnotitzat per la teva mirada
i ens fusionem en un petó immens, profund.
Els teus llavis tan tendres…
El teu tacte tan dolç…
Queda’t amb mi, princesa. Queda’t.
Vull viatjar amb tu fins a l’infinit,
per descobrir el més enllà. El plaer.
T’estimo…Princesa…T’estimo.
Sembla que no pugui ser que a la naturalesa les coses tinguin afinitats entre elles mateixes. Propietats rarament curioses que fan que el més extrany dels amorfs pugui ser esbelt dins un altre món paral·lel.
No ho dic per dir coses paranoiques…Se m’escapa de la boca. Fixem-nos en que de vegades el cono entext és el perfecte, el idíl·lic,…però en el fons no é cap sentit ( igual com les coses que escric habitualment). I és que, no ens enganyem, tots som una mica paranoics…de vegades podem pensar d’algú tot el contrari de com és aquella persona sense conèixer-la de res. Tot per no contradir-nos nosatres mateixos. Jutjem sense conèixer.
Ets una persona humil? Si, ho intento…
Aquesta és la resposta de la majoria de persones, segur.
Amics, no ens intentem enganyar. Nosaltres pensem, diem,…vivim com si fossim humils. Però ho fem per sentir-nos més bé amb nosaltres, per ser més feliços. A més per quedar bé davant de la gent ho emfatitzem més. La realitat és una altra…Qui canvia duros per pessetes?? ( com diuen els avis ) Ningú. Podem ser rates i tot aixó, val. Val més ser rata que humil, de vegades. Però tot això depèn dels poders de cadascú. Tot gira en voltant del poder economic. Però si ens n’adonem tot es una gran contradicció. Els més rics i poderosos no se n’adonen del que passa al món dels “pobres”.
Per altra banda als mes pobres, si poguessim donar el que tinguessim a gent més necessitada, ho faríem. Però la necessitat de sobreviure és vital.
La humildat és un sentiment que molt poca gent la veu. Els altres, no sabem si sobreviuran….
humil adj. - Allò que es ven per menys del que val.
La inquisició catòlica va publicar un llibre que es pot qualificar possiblement com la publicació més sagnant de la historia de la humanitat…
“[…]La inquisició catòlica va publicar un llibre que es pot qualificar possiblement com la publicació més sagnant de la historia de la humanitat…Malleus Maleficarum, o L’assot de les bruixes,advertia al món sobre “els perills de les dones lliurepensadores” i ensenyava al clergat com ho havien de fer per localitzar-les, torturar-les i eliminar-les.
Aquelles pressumptes “bruixes” als ulls de l’esglèsia incloïen estudiants, sacerdotesses, gitanes, místiques, amants de la naturalesa, herbolàries i qualsevol dons “sospitosa de tenir afinitats amb el món natural”. Tambè executaven les llevadores perquè feien servir coneixements mèdics herètics per fer més suportables els dolors del part, un sofriment que, segons l’esglèsia, era el just càstig que Déu havia imposat a les dones després que Eva hagués mossegat la poma del coneixement, fet que havia donat lloc a la idea del pecat original. Després de tres-cents anys de persecucions de bruixes, l’esglèsia havia cremat a la pira l’esgarrifosa quantitat de cinc milions de dones [… ]”
El Codi Da Vinci, The Da Vinci Code [Pg.138
Vèncer la mandra…
….Per arribar a llevar-se del llit i anar a buscar un got d’aigua a la cuina, travessant l’infinit passadís i travessant-lo enmig de la negror i fredor de la foscor.
De vegades ens el trobem cara a a cara i no podem evitar d’explaiar-nos amb aquell somriure que es fa notar…que l’intentes amagar pro no hi ha manera. Penses que és un cretí, que viu a un món apart…
…Tornes a mira’l i encara encara te’n rius més… però ell s’allunya de la teva posició…
…Tornes a casa…La rutina et fa oblidar el que has viscut fins ara i tornes a enfosar-te dins l’oceà que et fa perdre el rumb…
…Els problemes se t’acumulen en forma de paperassa. Encens un cigar. Respires la contundent olor que desprèn quan de sobte tornes a pensar en aquella pobra persona que t’ha fet tanta gràcia. Rumies. Penses. Ets Feliç?…Què és la felicitat?…Creus que ets més feliç que un ingnorant?…
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).