Sembla que no pugui ser que a la naturalesa les coses tinguin afinitats entre elles mateixes. Propietats rarament curioses que fan que el més extrany dels amorfs pugui ser esbelt dins un altre món paral·lel.
No ho dic per dir coses paranoiques…Se m’escapa de la boca. Fixem-nos en que de vegades el cono entext és el perfecte, el idíl·lic,…però en el fons no é cap sentit ( igual com les coses que escric habitualment). I és que, no ens enganyem, tots som una mica paranoics…de vegades podem pensar d’algú tot el contrari de com és aquella persona sense conèixer-la de res. Tot per no contradir-nos nosatres mateixos. Jutjem sense conèixer.