Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Quantes vegades us ha passat allò que esteu mirant la millor estrena de la setmana i… ¡pam!,de sobte és interromput pels anuncis!! Això hauria de ser ilegal!! És com si estiguèssiu tu i la teva parella al llit dels teus pares ( ja sabeu fent què) i de sobte cony…ke de sobte vingui la teva mare o el teu pare i us pilli infraganti!! pos te quedes amb les ganes!!
Hi ha grans companyies que nomès amb aquests segons aconsegueixen un volum de vendes molt gran!!
Els moments publicitaris nomès serveixen per a conscienciar a la gent a que compri el producte. Dit amb unes altres paraules…que els anuncis influeixen moolt en la nostra vida. Què seria Coca-Cola sense publicitat al món?? No hem refereixo nomès a la publicitat televisiva, sino a pancartes, diaris, panflets ( o com s’escrigui)…La nostra vida és un anunci.
Com deia abans, les grans companyies depenen de la publicitat per poder sobreviure…cosa que fa que nosaltres ( la majoria) depenem d’aquestes grans marques per sobreviure…Tot és una cadena!!
Podriem acabar dient, o completant la frase abans en negreta: La nostra vida és un anunci en cadena. Tot té lògica si ho mireu bé!
Any 2003 ——-> Els europeus ens gastem 1.515 milions d’euros en refrescs. Repartits entre :
Coca-Cola-> 61.7%
Pepsi->11.2%
Schweppes->7%
Els quals van servir un total de 2.037 milions de litres. En despeses de publicitat es van gastar la minsa quantitat de 144 milions d’euros. (10% de les vendes)
->>>> És un negoci o no això???????
L’altre dia vaig mirar aquesta peli a casa, amb uns amics. Va ser el meu segon segon cop però crec que la tornaré a mirar unes quantes vegades més. És de les millors dels anys 90, segons un amic. No us explicaré de que tracta per aquells qui no l’heu vista i els que ja l’heu vist podeu dir que us ha semblat.
Us deixo na mika d’info que he pillat dinterne i unes fotus. ..
“Tyler dice que las cosas que posees acaban por poseerte. Sólo después de haberlo perdido todo eres libre para hacer cualquier cosa. El Club de la Lucha representa esa clase de libertad.
No eres tu trabajo. No eres el dinero que tienes en el banco. No eres lo que tienes en la cartera. No eres tus pantalones de marca. No eres un hermoso y único copo de nieve. Lo primero que te sucede es que no puedes dormir.
Primera regla del Club de la Lucha: No hables del Club de la Lucha.
Segunda regla del Club de la Lucha: No hables del Club de la Lucha.
…(n’hi han més i de diferents….)
Tyler dice que la automejora es la masturbación. Tyler dice que la autodestrucción podría ser la respuesta.”
Poder trobareu que aquest post no lliga amb els altres que he escrit. Però voldria començar encetar una nova categoria anomenada Moments. Voldria intentar decriure alguns moments de la vida. Sense pudor. Sense fronteres…I començarem pel moment post-coit, és a dir, desprès d’haver fet l’acte sexual (o follar).
La mitjana del mític polvo (a nivell internacional) és de 17,2 minuts. Voleu dir que no es més?? Bé, anem al moment post coit. Desprès d’haver arribat a l’orgasme, el que se sent és un cansament com si haguessis pujat a un edifici de 10 plantes corrents per les escales. (aprox.) Les persones fumadores fumen, n’hi ha que tenen molta gana…Podem trobar moltes reaccions post-coitals. Però jo us confesso la meva: Ens quedem mirant l’un a l’altre. Ella em mira a mi, i jo la miro a ella. Als ulls. L’acaricio. La beso. La seva pell i la meva es toca…Tornem a besar-nos. En volem més. Volem jugar més!!
Sense saber-ho ja estem calents…no pensem en res més que donar-nos plaer i preparant-nos una altra “postureta - kamasutra”.
->Se que el moment post-coit dura poc, però quan començem a tocar-nos et sents al cel, com drogat, se t’envà el cap….Estaria tota la nit amb ella. Al seu costat!!
Fa 2 dies que, segons els meteoròlegs, JA ÉS PRIMAVERA!! Crec que, segons els meus minúsculs coneixements de meteorologia, la primavera és l’estació on començen a florir els camps i el sol comença a mostrar els seus primers rajos de calor.
Poder és pel fet que vivim dins un territori Mediterrani, o poder és pel fet que tota la primavera vagi a El Corte Inglès ( que hagi fet una reserva de calor i de bon temps. Perquè per anticipació…ELLS!! Que encara no son reis i ja estan en primavera!! )
Doncs en tres setmanes hem passat d’un fred polar a anar amb màniga curta, i d’anar amb màniga curta a agafar el paraigües. Aquesta é suna altra però…Les processons cada any porta pluja a tot arreu. Jo crec que la resta de l’any, tots els andalusos ballen una mena de dansa de la pluja que fa que tot es concentri durant la setmana santa. Perque la típica notícia d’estiu al sud és que no plou i que hi ha molta sequera!!
No és per a res però ja que m’havia adaptat a l’estiu i estava a punt d’anar a la platja…pos va i senvà tot a la merda!! Si es que no es poden fer plans per a cap dia de l’any…Perquè sempre hi haurà un meteoròleg que s’equivocarà.
Avui he tornat a somiar amb tu.
He viscut moments inoblidables.
Moments que tu em vas donar:
Fotografies pel record.
Imatges i colors.
Postures… sexuals?
Gemecs.Plaer…
Fragàncies de passió.
De cop, hem desperto.
Estas al meu costat. Despullada.
Et miro la cara.
Cara de dimoni innocent.
Et beso.
Torno a dormir…
Fins que et torno a trobar dins el somni…
Somni que és real.
Vine i encent-me.
Fes-me sentir el foc que hi ha dins teu.
Flamarada d’amor.
Flamarada de passió.
Entre guspira i guspira et veig.
Ulls de foc. Mirada calenta.
No t’amaguis.
No siguis timida.
Vine i despulla’m.
Sóc teu.
[Tens foc?]
[Ets Foc]
No em deixis de mirar.
Vull estar tota la nit al teu costat.
Sentir l’escalforeta del teu cor.
L’escalfor que em dones tu.
Avui, divendres 11 de març del 2005. Els meus companys de la universitat i jo hem decidit que no anàvem a classe i anar-nos a fer snow a La Molina. Que poder aprenem més.
Erem 9 persones ( en faltaven unes quantes més ) i ens ho hem passat de co***ns!!! Al matí ha fet una mica de boira i nevava pero era igual. No vèiem res i quèiem constantment sense fer-nos mal. JajajajjaAJAja
Ens hem fet la mateixa pista almenys 10 cops, però era un pal perquè el telecadira trigava mooooolt i la baixada es feia en no res!! Pfff… A la tarda ha fet millor temps. Ha sortit el sol i hem tornat a pujar a la taula. Quin espectacle! Déu meu!! Tots per terra arrassant amb el que trobavem…gent, nens,…avis!! La merda és que a les 4 i mitja començaven a tancar pistes i hem decidit marxar abans no trobessim cua. Ha estat un dia mooolt llarg encara que siguin un quart de vuit. ( És que m’he llevat a les 5 del mati :p)
Ara ire a dormir i demà serà un altre dia…
Sóc un Yonki de l’amor.
Enganxa’t a tu. Adicte.
Injecta’m un gram del teu amor.
Tan sols això
I arribare on ningú a arribat mai.
Nomès per aconseguir-te a tu i un altre gram.
Necessito amor. Amor del bo. L’autèntic.
Concerts de tu.
Desvetllat, em llevo mig inconscient…
…necessito una dosi més.
Una més. Tan sols una.
Ara volo. Torno a ser jo.
Vine amb mi, volem junts.
Volem fins el més enllà.
L’únic lloc on no tindrem problemes…
Juguem? Vull jugar amb tu. Fer-te riure!!
On anem?
Anem a l’infern. Al paraís. Però amb tu, reina.
No diguis que No. Si que ho ets!!
Avui és el teu gran dia! Prepara’t!!
F E L I C I T A T S
Estas on-line??
Lliga’m. Però no em facis mal. Què és el mal?
Imperfeccions de l’ésser huma.
Copes? Una per tu i una altra per mi.
Intrínsicament incomplert. Em faltes tu.
T’enyoro. Vull veure’t.
Ahir vaig sorprendre’t.
T’enrecordes?? Una imatge val més que mil paraules.
Sempre amb tu a la ment estic. Llàstima que en mons paral·lels.
MOLTES FELICITATS JOANA!! FELIÇOS 2*!!! (No devies pensar que posaria la teva edat…jejej)
Un simple SMS ha estat el començament de tot. El beep ha pronunciat l’avís. Arribaves avui.
Impacient. Nerviós. Gairebé sense control. M’he llevat sense saber on estava realment i què havia de fer.
Després de no haver dormit he anat al lavabo. “Hola!” li he dit al noi que es reflexaba a l’altra banda. “Avui ha de ser un bon dia!”.
Amb el temps just, per variar, vagaba pels carrers Gironins. Sol. Fred. Núvols. Persones.
Allò no era real. Irreal? Booleà? Trivial? No conseguia entendre res. Fins…
Fins que he t’he tornat a veure. Has tornat a aparèixer. Has vingut. No podia fallar. He tornat a obrir els ulls. M’has despertat. Th’e enyorat!!
Tinc moltes coses que explicar-te…
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).