Avui m’ha vingut la inspiració i he modificat la plantilla de la meva web. Canvio aixó d’aquí, que no m’agrada, en poso un d’aquests per allà…
Com us vaig dir, intento que la meva web sigui “diferent”. Un dels posts d’avui és aquest. Vull que em critiqueu. Sense pèls a la llengua vull que agafeu la meva web i digueu-me que us ve al cap.
Gràcies!
Ps.- Escribiu algo xD

Fa temps que això de la metrosexualitat i les “fashion-modes” va sortir a la llum. Però, rarament, no hi he volgut parlar fins ara.
Com ja he dit, jo no sóc fashion. No perquè no vulgui. Tampoc perquè no pugui. Més aviat perquè m’agrada ser independent i diferent als altres. L’altre dia vaig passar per davant d’una escola i sortien els nens. Hem vaig quedar de pedra quan vaig veure un grup de noies amb la mateixa motxilla i no gaire més enllà diferents nois amb unes mateixes sabates. I vaig pensar: Això és estar de moda? Ser fashion?
Quan jo anava a primaria em feia vergonya portar algo que portaba un amic meu!! Les Conclusions que vaig treure és que la moda està evolucionant d’una manera desigual.
La veritat, no li trobo la gràcia anar vestit igual que els altres…Pot ser casualitat, ho sé. Però tambè sé que no ho és!!
Els metrosexuals és una altra moda que va sortir a la llum. Els homes és maquillen i es depilen les cames!! 
Però clar…LA LLIBERTAT DE CADASCÚ L’ESCULL UN MATEIX!! (Com Tot)

No us ho heu preguntat mai? Perquè les caixeres del Dia son bordes… Jo m’ho vaig preguntar ahir. Sempre que hi vaig a comprar les trobo allà, sense dir res,  amb el seu uniforme vermell i camisa a ratlles vermelles.
Sembla que les caixeres (Bé, ho fan tot tambè) hagin sortit de la mateixa pelicula Yo,Robot i fossin com una mena de cyborgs fabricats per cobrar, repostar i sobretot, no dirigir-te paraula. Excepte quan és el total de la teva compra.
Jo crec que no tenen casa i que a les nits, son elles mateixes les que fan de vigilants de la botiga perque no entrin a robar. No tenen magatzem, en realitat és la seva propia casa..No ho se, jo de vegades penso això.
Una altra cosa…Perquè els productes son tan econòmics? Tenen la seva pròpia marca, però… nosaltres hi tornem a comprar!!! Encara que siguin bordes torneem!!
Per part nostra som una mica massoquistes!! Si ens agrada que ens tractin bè podriem anar a qualsevol altre supermercat sense cap problema. Ës un tema molt difícil i extrany…No trobeu?

Aquest. Aquell. Ara. Desprès…No us ha passat mai que no sabeu què decidir? Bè. Ara poseu-vos a la pell de l’altra persona ( La  qui espera impacientment la vostra decisió ).
Mentres vosaltres penseu, va tenint unes reaccions que tothom coneix:
- Canvi d’humor de simpàtic a borde.
- Suors per tot el cos.
- Lleuger moviment amb el peu i les mans alhora.
- Sensació d’estar perdent el temps.
Etc..
Etc..
Però de vegades no és culpa nostra aquesta indecisió. Potser hi ha algun/a noi/a al costat que t’està despistan. O poder es el/la venedor/a mateix/a.
Sigui com sigui, el moment d’incertesa és imprevisible. Mai se sap què pot passar.

Jo, LmeWMon, prometo solemnement davant del senyor dels blogs ( encara no tinc el plaer ) que intentaré fer :
a) Postejar, com a mínim, un cop al dia.
b) Postejar altres webs (fent negoci jeje)
c) Llevar-me aviat per pensar el que escriuré.
d) Intentar canviar la imatge de la web, per tal que quedi ben personalitzada.
e) Fer un blog diferent als altres. Don’t Imitate! Innovate!
f) Fer blog-amics nous.
De moment no se me n’acudeixen més. Però crec que si cumpleixo aquests sis, ja serà un gran pas per la humanitat…i per mi

Dimarts dia 12 d’abril de 2005. Son les 12:00 i m’acabo de llevar!! Ja se que pot semblar una actitud moolt gossa però no tinc gaires coses a fer. Abans de llevar-me m’han passat moltes mès coses. M’he despertat a les 7:50 i he estat despert com mitja hora… Desprès m’he despertat 3 cops o així, fins ara.
Ara tampoc és que aprofitaré el dia. Haig d’anar a veure els meus pares i dinaré amb ells; passaré tot el dia allà; arribaré al tarder a casa i em posaré a estudiar mates. Com sempre!!
Demà crec que no faré el mateix i aprofitaré més el dia. El que he fet avui ha sigut una excepció dormit tant.

Desprès d’haver sobreviscut al fort vent del cap de setmana…tornem a ser dilluns!! Jo els dilluns no se que tinc. M’agafa una mena de nyonya;ganes de no fer res… No se si us ha passat a vosaltres…que estas al llit fins tard ( Excepte avui… de moment). No vas a classe. Dius que estudies a la teva mare, però no ho fas…Els dilluns és el dia clau per fer el gos. Diem-li així.
Però tambè hi han coses negatives com:
a) Al treball no manes tu i has de fer el que al jefe li rota.
b) No pots anar en pijama a treballar, tampoc.
c) Acció: surt el sol. Reacció: no pots dormir!! …La tercera Llei de Newton era certa!
d) Tens necessitats bàsiques…
Desprès de tot això, crec que me’n torno al llit…que és on millor puc estar a aquestes hores.

Bè. Avui ja he donat un gran pas i he començat a dibuixar…diguem-li fer esbossos :p. He dibuixat l’estructura de les tires!!
El personatge no el tinc gaire definit fisicament…però per anar bè hauria de ser una mica friki de la informatica. He pensat en una parella de solters…
…no ho se!!
Voldria que m’ajudèssiu a crear-lo. Idees.Suggeriments…

Tothom sap com és una piscina inflable,no? Si…s’infla li fots aigua dins i pam! llesta!!
Amb aixo us penseu que ho sabeu tot? Jo tambè creia que no podia tenir més utilitats, per viò avui al treball ( diré que treballo al DECATHLON de Girona, pel tema xatis ) m’ha vingut un tio així fortot…que volia una piscina, de les mes grandetes, fins que m’ha explicat que les volia per fer un espectacle eròtic de “lucha de barro”. M’he quedat flipat…i el tio començava a imagenar-se les ties alla…i nava dient-me “que si que estan muy buenas” que ja hi cabrien a la piscina…i que em convidaria a lespectacle!!!
Jo he flipat avui…com es pot ser tan…Diferent? no se quina seria la paraula exatce ara mateix. Però el tio se n’ha anat content! Aviam si torna…pero amb companyia :p
Us deixo una mena de operació matemàtica…sabeu la resposta,no?
+= ¿?

Avui he somniat que era com una espècie de integrant de La Liga de los hombres Extraordinarios. La veritat que m’ho he passat molt bé aniquilant l’enemic. Erem un grup, com 5 o 6. Portàvem uns “trajes” molt cutres però éren la bomba!
Quan m’he llevat he decidit no anar a classe, com gairebé sempre, i he pensat en què podria ser un personatge de còmic. No se com però ho vull aconseguir!
Demanaré ajuda per aconseguir-ho. Faré tots els kilòmetres que fagin falta….però ho aconseguiré!!
Tornaré!