maig 122005
A les quatre de la tarda vaig pensar amb tu. 4 minuts. Necessito parlar amb tu. Quatre minuts més.
Fes-me quatre petons, quatre abraçades…vull anar al llit quatre cops, aquesta nit. 4. Quatre. No són insinuacions. Son les quatre veritats que amago dins meu.
Tal dia com avui, fa quatre anys, no haguès imaginat que em passaria el que m’està passant ara. T’estimo quatre mil cops més del que t’estimaria una persona normal. 4. Quatre. 4mil!
Vols casar-te amb mi quatre cops? Vols tenir 4 fills? No vull fer plans per quatre anys en endavant. Però et necessito al meu costat.
-Signaria quatre cops aquest post. Però ja sabeu qui sóc. LmeWMon.






