Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Avui és un dia qualsevol.
M’aixeco tard i amb poques ganes de fer res…
… He decidit desfragmentar-me dins LmeWMon.
merci salva
100 colors són 100 princeses.
Les més guapes.Les millors.
M’ho donen tot.
Són la meva vida.
10 colors són 10 princeses.
Les més guapes.Les millors.
M’ho donen tot.
Són la meva vida.
1 color és 1 princesa. La meva princesa.
Les més guapa .La millor.
M’ho dona tot .
És la meva vida.
Em fas patir de vegades.
Saps que m’agrada refugiar-me als teus braços.
Consolar-te quan plores.
Acariciar-te quan somrius.
Princesa dels meus somnis ets aqui!!
No marxis,no. Necessito estarabraçat a tu.
Molts de vosaltres us heu preguntat que coi he estat fent aquests dies????
Aquest post, Calaix de Sastre, resumeix en gran part el que he fet durant els darrers uffff 5 dies!!
Si us dic la veritat no és que m’hagi tocat la loteria ni res d’això!! He aconseguit aprovar Mates amb un 5!! ejem…si si PASSO DE CURS!! (Ara cap a segon :p) Tambè m’han reconegut el primer dels meus 224 crèdits!! Quin luju!
Si es que sóc el puto amo!!
Per Sant Joan no vaig tirar gaires petardos, per no dir cap…oOOOoohhh!!
Vaig fer un sopar amb amics i a l’endemà a dormirrr!! Estimo Sant Joan!!
Fiestaaaaaaaaaaaa!!!!
Al pis ja tenim “inquilinu” nou!! El problemeta és que ens dona la sensació de que és gay. Crec que ens ho hauria de dir, oi? (que penseu??)
Finalment no cal que remarqui que la calor encara es fa notar més i que proposaria una mena de vaga perquè siguessin gratuites les entrades a piscines…FOT UNA CALDAAAA!!!!
Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta i un dia es va trobar un dinaret.
-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em compro atmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per la cueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a la cueta!!
I així ho va fer.
Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Al final es va decidir per un llaç de satí de color rosa.
-Sí aquest si que m’agrada! Seré l’enveja del barri, segur que tothom em mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que me l’emporto posat!
Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estava quan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tan bonica li va dir:
-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Quac, quac, quac!!
-Ui, que m’eixordes. No et vull per marit.
També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que li va dir:
-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Kikirikí, kikirikí !!!
-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.
I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i li va passar el mateix.
Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tan bonica no es va poder estar de dir-li:
-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.
I la rateta, fent-se pregar li va dir:
-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?
-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!
-Fuig, fuig, que m’eixordes!!
Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú que li fes el pes va passar un gatet que li va dir:
-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?
I la Rateta, fent-se l’estreta:
-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?
-Miauu, miauuu!
-Sí, amb tu sí que em vull casar!
-Miauu, miauuu !!!
I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.
Aquell dia tothom li deia a la rateta:
-Ves amb compte amb aquest gat!
-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!
I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridet sabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!
I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
*****: -Hola, em dic ***** i no tinc càmera de fotos digital.
Al principi pensava que no tindria cap problema éssent diferent als altres, que podria sobreviure. Evidentment m’equivocaba. He pogut comprobar que avui en dia blocs com aquest, disposen d’una secció on apareixen algunes fotografies de les persones que els escriu i del seu voltant. Jo, desgraciadament, no em puc permetre aquest luxe.
Aviat, però, canviaran les coses. Estic estalviant per la meva pròpia càmera!! Sembla increïble, però han sigut més forts els meus intints que jo mateix…serà el consumisme?
Bè no tinc res més a dir…
Persona1: - Gràcies *****, però…vols dir que aquest era el lloc adient per dir aquestes coses?
*****: QUE AIXÒ NO ÉS PERSONES SENSE CÀMERA ANÒNIMS??
Ualaa!!
La Balena de la Donot a LmeWMon !! Era una cosa que feia temps que volia tenir al meu panell. (Donot si no vols que la posi digamu porfa!!…però crec que queda molt bé!)
M’agradaria que la balena quedès com a homenatge a una gran bloggera!! Petons DONOT!!
Avui tinc la sensació que estic dins del mar.
Us convido que vosaltres tingueu aquesta sensació, molt agradable per cert… Relaxeu-vos…
Avui me n’he adonat que no sóc cap bolet.
Ha estat un cop mortal per mi veure’t així. Estaves apagada, deprimida. No m’agrada veure’t plorar. El dia reflexa el teu estat d’ànim. Estàs ennubolada i plores. Però has de mirar per sobre d’aquests núvols. Allà el sol sempre brilla. Fins i tot creixen formes de vida que des del balcò de la teva habitació no es veuen.
Mira més enllà. Allà hi serè jo per abraçar-te. No me’n cansaré mai d’estar amb tu. Avui m’he n’he adonat que no sóc cap bolet. Avui m’has dit que m’estimaves.
Ahir vaig anar a treballar a les 7 del matí. Em vaig despertar a les 6, vaig prendre’m un cafè i… resulta que entrava a les 5 de la tarda!!
M’havia mirat malament l’horari…
Com que estic depre, formatejarè l’ordinador…
AVUI HI HA HAGUT FOC AL NOSTRE PIS!!
Eren les 9 del matí. Jo m’acaba de llevar i havia decidit escriure un post (El qual ja l’escriuré en algún altre moment) quan de sobte truquen al timbre molts cops seguits. Pensaba que seria publicitat comercial, ja que sempre actúen així ( trucant a la porta repetides vegades). M’equivocava.
Efectivament, quan vaig a contestar al ‘telefonillo’ sento molta gent ’si?,digui?’ I algú a baix contestant molt nerviós. He sentit moltes paraules. Entre d’altres ‘FOC’ .
De seguida he cridat a les meves companyes de pis i ens hem dirigit a baix al carrer.
Tots els veins estaven baixant per les escales…Tots amb una mirada de com si no sabessin a on estaven. Preocupats.
La Televisó, els bombers, mossos i policia local havien fet del carrer, el nostre carrer, una escena pròpiament de televisió.
Ja havien acordonat la zona. La gent tenia una mirada de preocupació. I no m’extranyava.
Ara, per sort estem tots bé. Cadascú a casa seu i Déu a la de tots. (Com diu ma mare)
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).