Avui me n’he adonat que no sóc cap bolet.
Ha estat un cop mortal per mi veure’t així. Estaves apagada, deprimida. No m’agrada veure’t plorar. El dia reflexa el teu estat d’ànim. Estàs ennubolada i plores. Però has de mirar per sobre d’aquests núvols. Allà el sol sempre brilla. Fins i tot creixen formes de vida que des del balcò de la teva habitació no es veuen.
Mira més enllà. Allà hi serè jo per abraçar-te. No me’n cansaré mai d’estar amb tu. Avui m’he n’he adonat que no sóc cap bolet. Avui m’has dit que m’estimaves.