Avui em trobo a l’infern, en un carrer sense sortida.
Demà tinc un examen molt important. La presió creix a cada minut que passa…L’haig d’aprovar per seguir endavant.
Estic recolzat per un examen de recuperació, d’aquí a un mes. Ho se. Pateixo molt. Em poso molt neguitós. Les parets de l’infern cremen molt, us ho juro. Tant de bo mai us sentiu com jo ara mateix…El bloc…El bloc serà la meva darrera activitat aquests dies. Intentaré d’alguna manera compensar l’esforç a l’estiu.
Des de les mateixes parets de l’infern, us saluda
LmeWMon.

Segueixo el teu rastre fins a trobar-te.
Et trobo impacient, amb ganes de jugar. Juguem? Realment no sabem el que busquem l’un de l’altre a primera instància. Però no tenim por. Res ni ningú ens impedeix que el nostre joc arribi fins a més enllà.
Una nit rere l’altre plena de fantasies i històries que cada vegada m’agraden més. T’estimo. Això no canviarà mai. La teva olor em fa sentir molt bè. La teva companyia…és indescriptible.
Hem passat molts moments bons; tambè de dolents. No importa. Ara som més forts… T’estimo encara més que en el paràgraf anterior. Creix més que una fórmula exponencial. Què em dones?
No vull que m’ho diguis. Torna’m a besar.