Som artistes burritos casolans
ago. 092005

Avui, començo a caminar cap al més enllà .

Veig com el temps passa i jo no em moc. Avanço molt lent. Creixo.
Els primers dies solen ser molt durs. Fins que arribes a ladolescència. Allà veus persones molt extranyes. Llavors, te n’adones que vivim en un món no gaire diferent al que t’imaginaves. De petit estaves molt millor… Veus coses pel carrer que et sobten. Un cotxe que posa “Sr.Jamón”.(Penses que l’home que va dins es diu jamón, i lo malament que ho devia passar de petit). Àvies jugant al bingo… i tot això nomès al mateix carrer de casa teu.
Quan arribes a casa engegues la tv. No fan res… Pel·lí­cules estúpides.

Quan te’n vas a dormir decideixes que …
… No vols crèixer més.

| 0 Com

  • Digg
  • del.icio.us
  • Facebook
  • Meneame
  • Technorati
  • Print this article!

Comenta!

vols una imatge? Fes-te un gravatar