Un dia, mentres passejava pel bloc antic. Vaig trobar a terra 3kiwis. Estaven a punt de ser deborats per un gatet que parlava. El mal parit nomès deia DeuVosGuard! amb cara de desafiament.
Li vaig dir a la Donot mentre preniem algo. Em va respondre: - No et preocupis dani, Iósódéu (jo sóc déu) i jo t’ajudaré. Em va alegrar molt sentir aquelles paraules.
Tambè em va xiuxiuejar que en jordi m’havia enganxat un gumet a l’esquena sense que me n’adonès.

Va ser tan gran el crit de ràbia que vaig fotre que tota la gent que hi havia al nostre voltant va al lucinar. Vaig fotre un cop de puny a la taula del bar que vai fer-li un forat. Estava marejat. Se m’enboirava la vista i no podia veure res. La intensitat del mareig anava a méss. “Val mes que vagi a casa a descansar”, vaig pensar.

Fins a mitjanit no se’m va passar. Vaig pensar que devia ser l’estress que portava a sobre i que el silenci de l’habitació em devia calmar. “Espero que demà em trobi millor”, vai pensar. Me’n vaig anar a dormir.

A l’endemà vaig anar a la fruiteria de l’Àgata a comprar taronges. Me’n vaig menjar una de camí­ a casa. Estaven molt bones. Els dies extranys ja van passar. Ara ho veia tot millor. La Luthien em va parlar pel msn mentres aconseguia acabar el diseny del dibuix de la joanaina, per fi. De cop va començar a ploure.

Mirava per la finestra mentres queien quatre gotes. Gotes d’isnel….

Vaig despertar d’aquell somni. Va ser un somni llarguí­ssim. Dubtava si era una realitat o miratge…Abans de despertar recrodo haver vist a Déu totpoderòs.