La Luthien m’ho ha recordat…

Va ser a finals de juliol que la meva càmera em va dir adéu. Va ser molt curta la nostra relació però molt intensa. A totes hores jugàvem a fer fotos. El dia d’abans vaig conèixer a en salva, i tenia unes fotos molt guapes a la càmera. Tot semblava que anava bè…

Va ser a la UPC . Anava a la presentacio del PFC (Projecte fi de carrera) de la Juanins. Anava amb l’Eli i el Miquel. La UPC estava amb obres. Hi havien molts més paletes que estudiants. De cop i volta ,va arribar la Joana (l’estàvem esperant encara). Vam veure-la arribar i la vam esperar a 5 metres del lloc on estàvem, aproximadament. Vaig agafar les coses per anar amb la resta de companys. Tenia una butxaca oberta i la càmera no hi era. A terra no estava. No hi havia ningú per allà…se l’ha empassat el terra!!!

(No jutjo a ningú pero crec que varen ser els obrers)

Així de sobtat i de misteriòs va ser el robatori del que va ser la meva primera càmera digital.