Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Durant els propers dies LmeWMon esdevindrà mutant.
Per causes que encara es desconeixen, lmewmon patirà canvis gràfics que poden ser encomanats a altres webs.
El nou diseny que descobrireu (si, un altre canvi) serà el definitiu. Almenys per aquest any.
Donaré una petita pista: tots “lmewmons” que coneixeu estarà amb un de sol!! És un curro, ja ho se,però serà molt millor…
Dani
Dormo al teu costat.
Puc abraçar-te milers de cops.
Et dic que t’estimo.
Et miro als ulls i ploro.
Recupero coses perdudes.
Faig un castell d’idees.
Recupero la inspiració.
Imagino el meu futur.
Imagino el teu.
Somio que tu ets princesa.
Miro una peli sense acabar-la.
Faig preguntes innocents.
M’emborratxo.
La lluna em sonriu.
Estenc la roba.
No estudio.
Sortim del cine.
Torna a ploure…
Quan arriba la mitjanit el meu cap s’ennubola massa. Somio que viatjo en un submarí decorat amb al·lumini i l’aparco al garatge de casa.
Em llenço per la finestra i arrenco el vol que em porta per l’Albera. Les montanyes fan una curiosa olor a truita de patates i els ocells a xocolata. Curiosa combinació.
A l’instant veig arribar l’acció. Un grup de caçadors em persengueixen. No se on amagar-me…Fujo corrents fins arribar a una petita masia situada entre La Jonquera i El Pertús. Veig una rave il·legal i m’hi amago. Els caçadors desapareixen al moment en que començo a ballar. Una cosa curiosa passa quan,de cop, un malibú amb pinya apareix a la meva mà.
Desperto sense saber on s’han ficat la festa ni el malibú. Sóc una dona tremendament lletja però asquerosament rica. M’opero i torno a ser un home.
Sec a una cadira i caic cap enrere…Rebo al cap molt fort i desperto…
Sóc a Girona, al meu llit…i molt ben acompanyat. Tot ha estat un malson.
Amb el cap més ben posat al seu lloc, intentaré escriure un altre tipus de blog.
He canviat el diseny i el contingut de la web per a un millor funcionament. En primer lloc, he definit un espai de lectura molt més visible,és a dir, que els continguts al cap i a la fi son els mateixos, però he creat un ambient visual més bo per a llegir.
Els colors al cap i a la fí els he volgut mantenir,solament per un tracte amb mi mateix.
El QuinMón! si deu vol tornarà aviat. De moment podeu inventar-vos històries a Explica’m un conte. Aquesta secció, inventada exclusivament per mi, no és res més que la oportunitat que teníes per fer veure al món que ets un artista amb el teclat i amb la imaginació. Crec que és un tracte just als meus visitants. Vosaltres em visiteu i jo publico la vostra obra d’art.
En segon lloc, el nou lmewmon vol ser espai per els antic companys que m’han fet crèixer i per aquells nous que encara volgueu saber més de vosaltres mateixos. No deixo de costat la manera en que he estat redactant durant aquest temps, però poder si que enyorareu aquells posts tan curts i que no portaven a res, o si…
Amb aquesta confusió de si escriuré tan llargs posts que no arribareu ni a la meitat us deixo…
He canviat d’estil. Pero segueixo siguent el mateix”nen” que segueix catejant les assignatures.
Amb l’aigua al coll, amics meus, us dic Fins Després.
Sento que maduro. Que creixo i vaig cap a algun lloc sense saber exactament a on. Per això, és que he decidit anarme’n. Vull deixar que la naturalesa per si sola faci el que hagi de fer. Que flueixin en mi totes les experiències viscudes fins ara, amb posts i sense, per arribar a una maduresa mai somiada per mi.
Tornaré. Espero tornar amb un tipus de web una mica més a la meva personalitat. Dia a dia he vist com VOSALTRES veníeu a llegir-me tan sols per llegir un pobre noi jove envoltat de pardalets. Prometo més contingut en la nova versió del que serà el meu món. El món de tothom. Parlaré de la realitat que m’envolta, de tots vosaltres. De mi.
Vull fer saber que no tinc prevista una data per tornar. Espero que sigui aviat. Poder la setmana que ve me’n penedeixo d’aquestes línies i decideixo tornar i continuar amb el que ja tenia començat. No h sé. Espero Crec que us agradarà!!
Fins llavors.
Dani
Quan no hi ets em sento sol.
No tinc forçes per seguir endavant.
Quan no hi ets no surt el sol.
Tot és fosc al meu camí.
Vine,et necessito. Abraça’m.
Sent l’escalfor del meu cor.
Si no hi ets et trobo a faltar. T’enyoro.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).