Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Una part de mi…l’ets tu.
Ho son totes aquelles nits en que em dones la bona nit.
Quan em beses.
Quan em mossegues la llengua.
Una part de mi…és quan anem a la platja.
Quan dius que t’agrada lo morbòs.
Quan em giro cara a terra perquè la gent no vegi com estic.
Quan ho veus i et poses vermella.
Una part de mi… són les coses tan senzilles que em dones.
No cal més.
Desprès de fer l’amor drets a la paret, ens abraçem.
Ens quedem sols escoltant el silenci.
Cinc minuts més tard, plorem.
Plorem al pensar que aviat ens tornarem a separar.
El llit s’ens queda gran. Ningú mira a ningú.
Ens girem i ens mirem fixament als ulls.
Et gires. Jo t’abraço per radera mentres et dic que no ploris.
M’ignores sabent que tinc raó. Em comprens.
Et beso…
La nit encara és molt llarga. Poden passar moltes coses…
Fa temps que el cinema mut m’inquieta. Em preocupa el fet de que els actors no es poguessin expressar cridant, o fent soroll trencant una vaixella contra el terra….
Que era el que intentava expressar el cinema mut? No em rendeixo i he intentat descobrir-ho amb el capítol n� 7 del QuinMón! …Crec que no ho he descobert…
per� que no quedi que ho he intentat…
Sense gaire temps, perqu� me’n vaig a treballar, us deixo amb el 3r episodi del QuinM�n!!
(al tanto no agafeu gumetitis)
A disfrutar!! :p
…” I llavors, el nen va córrer direcció al seu pare i a la seva mare. Ells l’estaven esperant que tornès de les seves primeres colònies amb els companys de classe.
El nen corría i corría i semblava que mai arribès. Com si fos una pel·lícula, el moment més emotiu va ser l’abraçada amb els seus pares. La mare, va deixar una llagrimeta al veure la felicitat que deixava anar al seu fill. Senyal de que tot va anar molt bé.
Els pares, van agraïr a la professora la feina feta, i poc desprès van marxar a casa a berenar. Pa amb oli i ColaCao. El berenar predilecte per aquell dia.
Els pares es van mirar amb complicitat mentres el nen deborava el berenar que li havia preparat sa mare. Desprès van agafar les jaquetes i es van dirigir a la plaça que hi havia davant de casa.
“Xuta!”, deia el pare. Jugaven a futbol mentres la mare els mirava sense poder creure que tot fos tan bé…
Van passar els anys…
…i aquest nen es va fer gran. L’estimació als seus pares encara hi era, però ja era diferent. Al petit li haguès agradat no crèixer… “
Són les 15:34 i vaig a fer-me un cafè. Perd�, me’l fan i jo me’l foto. Dues cullerades de sucre, si us plau.
Amb aquest escenari tinc el plaer de presentar-vos el segon episodi de la segona temporada del QuinMón! La novetat que vull presentar avui és que cada dia intentaré penjar una nova tira del QuinMón! Vull fer saber que l’alteraciò de la realitat en les tires és molt raonable, perquè segur que hi han casos reals…
Aquesta nit intentarè inspirar-me i escriurè alguna cosa que, sens dubte, serà millor que això…
Benvolguts conciutadans de LmeWMon,
Avui �s un dia important per a tots nosaltres. Avui, 2 de novembre de 2005 ( no se quin dia �s pels Maradonians ) s’inaugura la segona tempoada del QuinM�n!
L’aliniaci� dels planetes no �s completa,avui. Per� que importa si algun dia hem de morir? Escric aquestes linies en record a aquells que ens varen deixar…Que me voy por las ramas!!
En conclusi�, torna estar oberta la galeria!!
Que comenci l’espectacle!!
Bé, per tercera vegada en poc temps…torno a canviar de diseny!!
Agraïnt eternament a en Jun la seva amabilitat per l’hostatge, he decidit travessar la barrera que m’impedia ser totalment independent i llançar-me al buit un altre cop. Aquesta vegada és diferent a les altres.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).