Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Aquests dies he estat barallant-me amb el wi-fi. El wi-fi del veí. El cabrón no em deixava connectar i mira que portem connectant-nos a ell fa més d’un any. Que desprès digui que no li hem estat fidel!!
La veritat és que penso que aquest home és un “buenazo”! En un any ens hem descarregat moltes coses per la cara, he escrit gairebé tots els posts perquè ell m’ha deixat…
Aixo vol dir que aquest blog �s seu?? 
Ahir vaig anar a esquiar amb alguns dels meus companys de feina. Cinc hores, ni més ni menys, que per anar de Girona a Les Angles. De tornada, como no, el mateix. (Passant per diferents llocs).
Us juro que vaig acabar fins els collons de cotxe. Mai havia trigat tant! I mai tenia tantes ganes d’arribar a casona.
La bona notícia és que vaig poder estrenar la taula i les noves botes d’snow.
Per cert el temps va estar horroròs i em vaig sentir una mica inútil pagant 25 euros pel forfait, em va semblar un robatori a mà armada.
Béee!!
Hem arribat al primer aniversari d’LmeWMon!! Us explico. L’aniversari era el dia 9, però com que no estava d’humor no el vaig voler celebrar…per això celebrem L’any i un dia!!
Faré una mica de resum del que ha sigut el primer any, i espero que el primer entre molts més, amb tots vosaltres.
Ha significat, a part de les visites i els vostres comentaris, un any en que he alliberat el meu sentiment a la blogosfera. M’ha donat bons moments i entre ells algun de xungo. Com el que passo darrerament.
Darrere de varis disenys he intentar expressar el motivament que per mi significa estar entre els millors. La millor gent de tots els blogs. M’he fet un lloc, i espero que no em sigui arrebatat. Si algun dia decideixo abandonar, vull que sigui per propi mèrit.
Doncs avui m’he decidit una vegada per totes instalar Linux i aprendre a utilitzar-lo. La darrera vegada vaig estar apunt amb la distribuci� Suse, pero al final he tornat amb la que vaig comen�ar amb bon peu: Ubuntu.
Ara no tinc excusa, no estudio. O sigui que aviam si d’una vegada ja aprenc a fer servir Linux!!
Em sento perdut. En un carrer sense sortida.
Veig la llum. Qui sap on anir� a parar.
Amb una foto teva contin�o, pero ho hem d’oblidar.
Hem de separarnos per no fer-nos mal.
L’amor corre encara per dins nostre, ho s�.
Encara que no sempre es pot viure aix�.
Enten-me. Jo t’entenc.
Estima’m. Jo t’estimo.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).