Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
El temps no s’aclara. No m’explico perquè ahir passavem dels 30 graus i avui es fot a ploure…
Una cosa o una altra m’està fent enyorar el QuinMón!
Poder torno a dibuixar alguna cosa d’aquí poc…
Quant menys t’ho esperes, la vida et fa entrar en un laberint que no saps si mai en sortiràs. A mi m’ha tocat ara. Massa jove, potser. Potser no. Qui sap si d’aquí uns anys això no serà res. Potser d’aquí un temps me n’enriuré de tot això.
Em sol passar.
Aquestes darres setmanes he hagut de preparar els meus propers dos anys. Amb la decisió de si al final aposto pel pis i amb el dubte d’on seria el meu lloc d’estudi per als meus propers dos anys he decidit: Viure al meu propi pis i estudiar a Figueres. Encara que m’ha costat decidir-me, he d’agraïr a tots els que han suportat els meus nervis aquests dies.
Aquesta setmana ha sigut una setmana NO gaire productiva. He dedicat la major part del temps a culturitzar-me una mica mé en el món del cinema (sense aconseguir-ho). O sigui que puc treure aquesta deducció:
Pel·lícules amb un cert grau de vocabulari:
Pel·lícules que m’han agradat:
Pel·lícules que m’esperava més d’elles:
Pel·lícules per mirar en dejú:
Bé! Per mi ha arribat l’estiu!! Avui hem anat a la platjeta!! Com deia l’any passat aquest any també hi han bastant planning. Per cert, m’he estat rellegint aquest post i la majoria de coses no les vaig fer. Sóc un cas…
Espero, desprès d’estiu, poder inaugurar el meu nou piset jonquerenc!! . Per tant, aquest estiu hauré de currar a tope si no vull passar gana (no interpreteu malament la frase!)
D’altra banda, és casualitat que l’any passat vaig trobar aquesta veïna passejant pel balcò….
…
Que aquest matí la veïna que viu sota el seu pis també passejava pel balcó!!
ES NOTA QUE HA ARRIBAT L’ESTIU!!!
Doncs ja podem dir que tenim fotolog!!
A partir d’avui, presento oficialment el fotolog de la web. Funciona de la següent manera:
·Cada vegada que pengi una foto al fotolog, apareixerà automàticament al primer recuadre del menú de la vostra esquerra.
·Si hi voleu accedir, ja sigui per comentar o veure la imatge en gran, nomès cal que clickeu damunt de la imatge del menú.
·Dins el fotolog trobreu totes les fotos abans penjades a Flickr. (Doneu-me una mica de temps,però, per acabar-les de penjar.
Fins aquí les novetats. Per cert, si hi ha alguna cosa de la web que no us acabi de convèncer estaria bé que diguèssiu el que per així jo canviar-ho. Gràcies!
Hi ha vegades en que no saps ni on tens el nord ni el sud…
Espero trobar-los…
Cuando nos conocimos todavia eramos niños.
Solo hace un par de años,
aunque llevamos media vida juntos.
Fuiste mi mejor amigo, sin duda.
Jugamos hasta hacernos mayores,
escuchando tiernas canciones.
Peleando siempre con el mismo gamberro.
Ganando, sin duda.
Llega el tiempo de recordar.
Pensar lo que fuímos y lo que somos ahora,
Sin dejar de pensar en el mañana.
Aprobechando el momento,sin duda.
Quiero darte las gracias por lo que hiciste.
Lo que hiciste el dia que nos conocimos,
no lo olvidaré jamàs.
No te olvidaré jamas, sin duda.
A Girona, és temps de flors.
És temps, de que sortim al carrer i apreciem el que envolta a aquesta ciutat. El que va ser fa molt de temps, i el que encara continua éssent per a molta gent. Símbols que ens porten, imaginàriament, a una Girona jueva.
Les arrels no es perden mai. Les olors tampoc. Milers de flors, doncs, es converteixen en els símbols de Girona durant aquestes setmanes.
Si arribeu a venir, sigui temps de flors o no, no deixeu de visitar la Catedral. Símbol que per molts significa llibertat, pau i alegria. Vull dir que la Catedral sense Girona no sería res. I viceversa.
Deixo una petita mostra del que, en aquests maravellosos dies, es converteix Girona:
Sant Joan s’ha avançat…
Els primers petards han començat a sonar. Maragall encapçala una festa la qual esperem que aviat arribi la traca final.
No només de bits viu el blogger. També d’esqueixada, i d’escalivada, i d’amanida de maduixes amb salsa agridolça de mòdena; de gírgoles a la brasa, de patates al caliu i de parrillada de carn; i de gelat, i de vi amb gasosa. Aquest és el menú que espera als assistents a la Bloggeria 2.2, una trobada blocaire que vol reunir quants més internautes, millor. La Bloggeria, que tindrà lloc a Sant Pol de Mar (el Maresme), el diumenge 14 de maig, és un exemple de les cada vegada més habituals reunions presencials entre autors de weblogs, i una lliçó per a aquells que opinen que Internet, per principi, aïlla. I és que com ens explica en Salva Subarroca, “és com una cita a cegues però sense el nerviosisme d’i si no surt bé?”, perquè si no parles amb un, ja parlaràs amb un altre.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).