Somiant en un món de plaers et vaig trobar.
Mirava el teu cabell de foc i els teus ulls de mar.
Bucejàvem junts.

Espècies poc comunes ens envoltàven.
No èrem gaire diferents que elles,però.
Ens sentiem reflexats.

Tocant-nos les escames,
vam arribar fins el racó més profund.
Allà, on ningú ens podia veure, ens vàrem donar la mà.

A mitjanit, pujàrem a la superfície.
Les dunes del plaer ens observàven confonent les ombres.
La lluna, somreia al veure’ns de nou junts.

Crec que ens estimem massa per no deixar de ser la mateixa persona.