Quant menys t’ho esperes, la vida et fa entrar en un laberint que no saps si mai en sortiràs. A mi m’ha tocat ara. Massa jove, potser. Potser no. Qui sap si d’aquí uns anys això no serà res. Potser d’aquí un temps me n’enriuré de tot això.
Em sol passar.

Aquestes darres setmanes he hagut de preparar els meus propers dos anys. Amb la decisió de si al final aposto pel pis i amb el dubte d’on seria el meu lloc d’estudi per als meus propers dos anys he decidit: Viure al meu propi pis i estudiar a Figueres. Encara que m’ha costat decidir-me, he d’agraïr a tots els que han suportat els meus nervis aquests dies.