Desprès que la perruquera em tallès la meva preciosa cua, em vaig empipar molt. Vaig decidir, que esperaria a que em tornès a crèixer (Quin remei!). Ara, aquí al meu poble que m’ha vist crèixer, m’avorreixo. M’avorreixo molt. Les iaies pregunten. Massa, crec jo. Enyoro Girona.
Enyoro el llit en el que he dormit dos anys de la meva vida. Tant que em va costar fer-li la arruga aquella tant i tant còmode. Tant que m’avia acostumat a tenir internet 24 h gràcies al suport incondicionar del veí. Tant que m’havia acostumat a tenir molts bons amics…Per sort, crec que alguns mai marxaran de la meva vora.

Punt i a part, eixugant-me les llàgrimes, he estat fent alguns esbossos amb un llàpis d’aquests per pintar amb l’ordinador. El resultat pot ser una mica penòs. Més si ho comparem amb el rei de les tires d’internet. Si, Jun, ets tu. Per cert, encara no se si passes per aquí o no ¬¬
De fet, com vaig dir que el QuinMón! desapareixeria, he decidit un nou nom per les meves tires….lmewmon! No cal que hem dieu que sóc molt original. Se que ho soc!