Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Calor. Cevesa. Bikinis. Platja…
podriem descriure l’estiu de moltes maneres. Una d’elles : les pessigades de mosquit. Em fa molta ràbia, sobretot, quan dorms. Estas tant agust i de cop et despertes perquè una mena de zoom-zoom et ressona just al costat de l’orella. Desprès hi ha aquell mosquit que et pica i quan encens el llum de l’habitació per intentar-lo matar, el cabró s’amaga.
Diferents teories per a descriure l’estiu, com podeu comprovar. Jo, personalment, em quedo amb la platja.
El més curiós del meu veïnat, no ho haguèssiu encertat mai, son els recursos contra la calor que tenen inventats.
Si sortiu al balcò a mitja nit, quan les estrelles brillen plenament, podreu observar com els veïns del costat dormen a les seves respectives terrasses. Nosaltres, per no ser menys, tambè ho fem!!
És un espectacle curiós de veure.
Ahir amb una amiga, i tambè companya de feina, vàrem anar a prendre alguna cosa. Parlàvem de feina, i de la gent malparida que corre per allà. Critiquen pels quatre costats a tothom. Sense cap tipus d’escrúpuls et posen a parir enmig dels teus companys.
Vàrem pensar en fer una putada al cervell de qui va començar tota aquesta guerra, i a la seva mà dreta. Intentem planejar la putada més ben feta de la història i necessitem que ens ajudeu!!
Des d’aquí fem una crida a aquells bloggers que saben del que parlo i ens volen ajudar voluntàriament. Ja sabem qui sou, i si no decidiu col·laborar anirem per a vosaltres. :p
Penseu que ajudant-nos podeu fer justícia!!
Intent oblidar-te però no puc.
Encar estàs dins meu, princesa.
Encara que no ho llegeixis, ho saps.
T’estim.
Plor al veure les teves fotos.
Al recordar que vaig ser l’home més feliç al teu costat.
Ara caic per un precipici que no se si te final.
Un calfred d’emoció al recordar els teus ulls.
Em vas deixar estimar tant,
que ara em costa seguir endavant.
No escric sobre l’amor, encar.
Esper fer-ho aviat
i recuperar les ganes de viure.
Esper oblidar-te aviat i acabar com a amics.
Però potser sempre et veurè diferent a les altres…
Fins ara, noieta. Fins ara…
(Plor de nou….)
no aguanto la calor.No!
avui es sant daniel.
m’agrada el gaspatxo. l’enyoro.
vull estar sol. cinc.cents.
a l’estiu s’envàn les idees.
volen. fugen.?
fem un gelat?mmMmm
after eight amb conguito!!
llibertat. askatasuna.
sangria. ei!
la calor transtorna.
ja ho heu comprovat.
Avui, neixo de nou. El passat no l’abandono, el guardo.
Finalment, un avió m’espera per portar-me lluny.
Aviat empendré aquest viatje ple d’il·lusió.
I·llusió de conèixer i ser conegut.
Ara, de moment, el que vull és pau i aprendre dels errors comesos.
Amb aquesta calor que fot, sembla que vagi borratxo per la vida. No m’aguanto dret i a les nits no puc dormir. En canvi, de dia se’m tanquen els ulls…
La puta calda que fot nomès fa que atraure els guiris. Els pesats dels guiris. A més, a la feina et donen pel cul cada dos per tres. Tant o més que els jefes.
Em sembla que aviat ho engegaré tot a pestar fang i em pendré una temporadeta de relax. La necessito.
Poder deixo la feina…
El darrer recurs que el meu cervell ha seleccionat a causa de la meva falta, ha sigut fer-me patir somiant.
El mal parit m’ho fa fer amb autèntiques belleses que mai estaràn al meu abast. S’ha d’ésser cabró. No hi estic en contra de que em faci somiar aquestes coses, encara que si fos alguna cosa més realista li estaría més agraït.
Postures realment estrambòtiques i d’un autèntic “home-goma”. El que jo no seré mai, vaja. Una durada d’erecció que ni els millors actors porno volrien. I ,això si, tamany de negre.
Aquest matí m’he llevat amb un gran somriure a la cara, però quan he anat al lavabo i l’he vist, he estat a punt de plorar al veure que tot allò ho havia somiat.
Portaavions
Antonia Font
Avui ens hem dit adeu enmig de llàgrimes i bons records.
Passàrem, potser, els millors moments de la nostra vida,
però com tot, s’acabà.
Quan serà la propera vegada que ens veiem? Em pregunto.
Demà o d’aquí cinc anys. No l’oblidaré.
Encara cauen llàgrimes d’amor dels meus ulls.
Enamorat.
No pensava que aquesta paraula portés tants maldecaps.
Miro les fotos que ens vàrem fer junts i torno a viure aquells moments tant bons.
Sempre et tindré al meu cor, princesa.
Ahir vaig acabar de traslladar-me al meu nou habitatge.
Tinc la sensació que l’espai on em trobo em recorda al que vaig tenir aproximadament fa dos anys. Comparteixo pis amb dos persones, i de vegades tres. Nomès us puc dir que la mitja d’edat ronda sobre els trenta anys.
Efectivament, són els meus pares.
Doncs si, torno a casa desprès d’una bona temporadeta espavilant-me com podia a Girona. Serà per poc temps, espero. A mitjans de Setembre, si tot va bé, ja podré gaudir del meu propi pis. S’ha acabat d’anar en calçotets per casa. Finalment podré anar en pilotes sense molestar a ningú!
L’anunci de l’inauguració està en procès.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).