El darrer recurs que el meu cervell ha seleccionat a causa de la meva falta, ha sigut fer-me patir somiant.
El mal parit m’ho fa fer amb autèntiques belleses que mai estaràn al meu abast. S’ha d’ésser cabró. No hi estic en contra de que em faci somiar aquestes coses, encara que si fos alguna cosa més realista li estaría més agraït.

Postures realment estrambòtiques i d’un autèntic “home-goma”. El que jo no seré mai, vaja. Una durada d’erecció que ni els millors actors porno volrien. I ,això si, tamany de negre.

Aquest matí m’he llevat amb un gran somriure a la cara, però quan he anat al lavabo i l’he vist, he estat a punt de plorar al veure que tot allò ho havia somiat.