Intent oblidar-te però no puc.
Encar estàs dins meu, princesa.
Encara que no ho llegeixis, ho saps.
T’estim.

Plor al veure les teves fotos.
Al recordar que vaig ser l’home més feliç al teu costat.
Ara caic per un precipici que no se si te final.
Un calfred d’emoció al recordar els teus ulls.

Em vas deixar estimar tant,
que ara em costa seguir endavant.
No escric sobre l’amor, encar.
Esper fer-ho aviat
i recuperar les ganes de viure.

Esper oblidar-te aviat i acabar com a amics.
Però potser sempre et veurè diferent a les altres…
Fins ara, noieta. Fins ara…
(Plor de nou….)