Cada dia n’estic més segur que ser català ha sigut unes de les coses en que he tingut més sort a la meva vida. La veritat és que s’hi està molt bé a Catalunya. Suposo que per això molts guiris vénen cap aquí. Platjes i menjars envejables arreu del món, i una cultura bastant superior a aquells éssers que ens anomenen “catalanes”.

Així com Euskal Herria, volem ser independents. No pararem fins que ho aconseguirem, poc a poc. Serà per això que a qualsevol lloc d’allà els catalans son benvinguts, i viceversa.
Les catalanes estàn boníssimes, i els catalans tambè. Podem dir puta 200 vegades de manera diferent, apart d’un diccionari de renecs* i insults totalment en català. (Recordeu que el demani per Sant Jordi).
El pà amb tomàquet ja és internacional!

Per acabar, nomès dir que aquest post és fruït de l’avorriment i de la poca inspiració que hi ha en aquests dies tant horribles d’agost. Estic desitjant que arribi el Setembre per poder afrontar nous reptes!!!

*modificat