Ahir diumenge vaig fer una cosa que ara me’n penedeixo. Més que res, pel cansament. Vaig fer la meva primera cursa de montanya “seriosa”. 17 kms de fatiga i cansament que se’m vàren fer eterns. La cursa va ser a França i ens vàrem juntar uns quants del poble per anar-hi en pinya. No vàrem quedar malament, perquè el guanyador va ser un jonquerenc! Els altres vàren quedar tambè dels primers i jo, el 109è…de 300 persones! Això em situa a la mitja bona!!
El que més em va agradar, potser, van ser les vistes. Tot el Canigò i part dels Pirineus. Un autèntic luxe.
El pitjor, les putes pujades que no s’acabaven mai i la calor que fotia. Una dada curiosa és que enmig d’aquell vellmig bosc hi havien uns xalets increïbles amb piscina habitats per holandesos. La veritat que em vàren donar ganes de parar de còrrer i fotre’m a la piscina tinant-mi de bomba!!

Ah! Ja tinc Adsl!!