Ahir al tarder la vaig anar a veure bastant necessitat.

Volia que m’aconsellés però sobretot que em donés una bona dosi de calma. La visita va ser molt curta però bastant intensa, així com el remei. Em va donar una gran dosi que em va fer seguir endavant. La seva olori el seus sons, que la fan inconfundibles em van retornar, un altre cop, al passat. Aquell passat tant amorf que no va acabar de cuallar. Sense mirar les petjades que anava deixant li vaig dir adéu, fins una altra.

El sol s’anava ponent i la gent passejava vora el mar. Els pescadors em distreien dels pensamentsi les parelles em fèien recordar lo bonic que és estar amb algú que estimes al teu voltant. Els sentiments maten, ho juro.