És quan es fa fosc que penso en tu.

Quan passo fred sota els llençols que vàrem estrenar tu i jo. Acaronant les fotos eròtiques que queden al meu pensament i olorant aquella samarreta que em vàres regalar.
Sentint que algú aviat ocuparà el buit que em vas deixar al cor, vago pels carrers solitari. La ferida va cicatritzant a mesura que avançen els dies i s’acosta l’hivern. De vegades, però, recaic i torno a pensar amb ella sense pensar que tinc una vida per endavant i moltes persones a qui conèixer.

La marca que vas deixar seguirà aquí per sempre, al fons del meu cor.