Quan faig una foto, sempre intento buscar el millor perfil. El més rebuscat i simbòlic, vaja. M’agraden les fotos originals encara que de vegades costa trobar-les. M’agraden els contrastos i les formes abstractes, tot això amb la millor llum.
Per altra banda, també hi han les fotos fetes de rebot, de les quals també estic molt orgullòs. Per fortuna, en tinc algunes que considero un cop de sort. Aquesta la faig fer totalment de rebot…i és la meva preferida.
Voldria saber moltes coses en aquest món. Però potser em farien molt de mal escoltar-les. Escric per desfogar-me, si.
Des que va passar, em sento canviat. Diferent al que era abans. Si no hi penso, puta mare. Si hi penso, malament.
És 1 d’agost i els dies em passen lents. Quan ens tornarem a veure? Se que encara ha de passar molt de temps abans no et pugui veure amb altres ulls. De moment, ploro i ploro sense raons justificables. L’amor és així de traïdor.
Diga’m, perquè quan l’intento oblidar més la tinc al cap?