Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
La veritat és que quant més bé vols estar i més animat, les coses no poden anar pitjor. Estic molt antisocial o la gent està amb mi? Hi han petites excepcions que es mereixen la medalla d’or, of course. Tret d’aquests moments en que puc desconnectar, penso que mai tornarè a ser el que era abans. A menys que inventi una màquina del temps i torni als bons moments. Que potser tampoc eren tant bons? Segurament… però almenys era jo mateix i, tant físicament com mentalment, em sentia molt millor.
Pagaría per tornar enrera. Tot el que tinc, tan sols per tornar-me a sentir com abans. Sentir que algú ve per darrera meu i m’abraça. Escoltar com li ha anat aquell dia a la feina, o anar a sopar a l’Escondido cafè. Perquè collons sóc tan dèbil i no puc deixar de pensar en aquells tant bon temps. Potser per aquesta senzilla rahó. Potser no.
Voldria conèixer algú com tu.
Una persona mandrosa i divertida. Imperfecta. Que s’enrigui de com van vestits els altres. Tímida. Sense escrúpuls. Amb maníes. Amb ganes de sexe. Poruga i sensual. Amb una mirada intensa. Amb una mirada d’àngel. Que li agradi el cinema i la cervesa. Despullada. Esportista. Que li agradi el sofà. Que li agradi tambè per seure. Que no sigui una gran cuinera. Friki. Que no se senti espanyola. Que s’entrabanqui quan parla. Nerviosa. Que li agradi viatjar. Que m’abraçi. Que em toqui els collons. Jippie. Que no planxi. Older than me….
I tu, em vols conèixer?
Iniciant seqüència d’engegada…
Preparant el sistema.
Carregant plafó.
Carregant perifèrics.
Carregant l’escritori.
Entra usuari: lmewmon
Entra pass: *****
Carregant blog.
Carregant contactes.
Carreg(…) \\ La màquina virtual s’ha bloquejat. Merda de W$!!!
gemminola et tinc en un pedestal per haver aconseguit l’atur!!!!
He anat ja tres cops a l’atur a arreglar els papers i cada vegada em demanen més papers. N’estic fart!!! Faaaart!! Primer de tot, m’han fet buscar d’entre la merda de papers que tenia a casa, els contractes temporals de fa mil anys. Clar, els contractes temporals no especifiquen les hores treballades ( o no se que). A sobre, no trobava alguns contractes i els he hagut de demanar i que me’ls enviessin al fax d’un amic. Els hi vaig demanar dos cops perquè la primera vegada van sudar de mi…
Avui, per variar, un contracte no anava bé perquè no especificava si treballava de dilluns a dissabte, o quins dies treballava…Aviam senyors de l’atur!!! Si treballo 19h a la setmana doncs son 19!! Poguent repartint-tho de moooltes maneres!!! Ara, aquesta tarda, he de baixar a girona a buscar un paper amb un segell que confirmi que vaig treballar de dilluns a dissabte…i un contracte de 3 dies a un altre lloc.
Segur que la propera vegada que hi vagi em demanen més coses. Us hi voleu jugar alguna cosa??
Make you feel better
Red Hot Chili Pepers
De vegades necessites escoltar aquella cançó que tant bé et fa sentir. Sigui el motiu que sigui et fa aïllar del món en que vius i nomès pots sentir bones vibracions. Els records em traïcionen i no puc deixar de plorar per la falta d’aquella abraçada que enyoro durant les llargues nits. De vegades l’amor és molt puta. Si fos tot diferent; si fos com …
PER FI COMENÇO A TORNAR A SER EL QUE ERA ABANS !!!
Els pessimistes son uns cabrons….
però,
de vegades trobes gent tant pessimista a la vida que et donen ganes de trencar-li la cara.
Encara que estàn a la meva ment i no les oblido, segurament, prescindirè d’explicar petites anècdotes del meu gran viatge a terres irlandeses….
Ves a l’àlbum de fotos
“Vaig arribar a Irlanda una mica atabalat. El canvi de llengua va ser el gran pas que no vaig poder superar fins a la meitat del primer dia, el qual el vaig dedicar a conèixer Dublín i els encants que amagava.
La ciutat es basa en esglèsies, pubs i el centre. D’esglèsies n’hi han moltíssimes, però tampoc és un atractiu per mi. Al centre trobem l’Spire Tower, què és una punxa que serveix com a punt de trobada per a molta gent, inclòs per a mi. Intentava sempre tenir-la localitzada per no perdre’m, sobretot els primers dies.
Vaig anar al Temple Bar, que el tenia allà mateix al costat de l’alberg. Bé, de fet l’alberg estava al centre de la ciutat i em quedava tot més o menys a mà.
A la nit vaig a anar a fer unes pintes amb alguns catalansadublin…
…i a léndemà vaig tornar a passejar per Dublín ja que el bus de l’excursió a Glendalought sortia massa aviat. Vaig visitar el Phoenix Park, que és un dels parcs més grans de la ciutat i vaig estar allí llegint i descansant. Diuen, que al ben centre d’aquell parc hi viuen cèrvols en llibertat. No m’hi vaig voler acostar gaire, per si de cas.
Ara si, a l’endemà vaig agafar el bus turístic que em portaria a visitar els Powerscout Gardens, Dun Laoghaire i Glendalought.
A l’endemà al matí vaig agafar el bus que em portaria a Belfast. La Noe em va fer un mapa d’un alberg en un “posavasos” i el vaig trobar a la primera! El servei era una mica escàs i el lavabo donava molt que desitjar. Però el preu era immillorable. 6 pounds i mig per dormir en una habitacio de 18 persones. Vaig pecar i vaig dinar en un McDonald’s i ben dinat, vaig anar a visitar els famosos murals de la banglesa-protestant.
El dia següent seria molt dur, però no vaig deixar d’anar a fer una Guinness amb uns nois que vaig conèixer al mateix alberg.
L’excursió al Nord era amb bus. Allà vaig coneixèr a una japonesa una miqueta friki, i vàrem passar tot el dia xerrant…No ens enteniem gaire, però bueno la qüestió era practicar l’anglès.
Desprès d’aquesta magnífica excursió; sobretot per les vistes, vaig arribar a les 7 a l’alberg. Amb el temps just d’anar a l’estació de busos i agafar-ne un que em portès a Dublin, ja que tenia habitació reservada per la resta dels dies. Vaig arribat a quarts de 12, ja que el bus va venir amb retard i hi havien controls de policia.
Els següents dies els vaig passar rollo relax. Dissabte al matí vàrem anar a davant a l’Spire a ensenyar el que era l’11S als irlandesos, molt interessats per cert, en el nostre acte. Al vespre, la festa del catalansadublin va ser tot un èxit!!
…Però a l’endemà ningú s’aguantava… Diumenge de repòs…
Dilluns em vaig començar a plantejar que em quedaven pocs dies per tornar, i ja intentava aprofitar el poc temps que em quedava allí. Començava a enyorar la terra.
Al vespre, vàrem fer celebrar la Diada molt intensament i desprès vàrem anar a celebrar-la!
Dimarts, ja me’n tornava… ”
La darrera cosa que em falta afegir és que “fue bonito mientras duró”. Vull donar les gràcies a TOTS els catalansadublin per ser així amb mi i, sobretot, a la Noemí que és un angelet!!!
Salut!!
Enmig del bad time que fot aqui dalt i del poc temps que mhi queda, nomes vull fer constancia que estic viu i amb prou cantitat de guinness a les venes com per subsistir molt de temps.
Quan arribi a Catalunya us explicare tot el que he fet aqui dalt amb mes paciencia. Nomes puc avançar que ha estat molt divertit coneixer els catalansadublin, el fet de viatjar sol, la guinness, belfast,…i moltes coses mes!
Per cert, els teclats d’aqui dalt no tenen accents aixi que no us compteu les faltes que he fet.
Apa, Salut!!
Per cert, doneu un cop d’ull a aixo.
Doncs el dia ha arribat i marxo cap a Irlanda per tal d’assolir nous reptes i captar noves emocions. Marxo sol deu dies, sobretot, per retrobrar-me a mi mateix i poder tornar amb ganes de conèixer gent i viure noves experiències. La vida és molt llarga i jo ja m’ensopia. M’han obert els ulls. M’has obert els ulls i m’has fet veure que damunt els núvols enboirats sempre brilla el sol. Quan arribi ens veurem i ja veuràs que bé que ens ho passarem.
La veritat és que me’n vaig de viatge sense cap pla. Vull dir que me’n vaig sense saber què farè allà ni amb què em trobaré. Prefereixo no saber-ho i afrontar-me a les coses tal com venen. La diada està mig planejada amb els amics de catalansadublin.com i tot el cap de setmana en general. Així que tinc 5 dies per voltar i conèixer l’illa.
Allí no se si podré estar gaire amb contacte amb vosaltres, però intentaré escriure alguna cosa. I a la tornada us penjaré totes les fotos i us aniré explicant el que he fet per terres irlandeses!!
Salut!!
Enllaços Relacionats
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).