La veritat és que quant més bé vols estar i més animat, les coses no poden anar pitjor. Estic molt antisocial o la gent està amb mi? Hi han petites excepcions que es mereixen la medalla d’or, of course. Tret d’aquests moments en que puc desconnectar, penso que mai tornarè a ser el que era abans. A menys que inventi una màquina del temps i torni als bons moments. Que potser tampoc eren tant bons? Segurament… però almenys era jo mateix i, tant físicament com mentalment, em sentia molt millor.

Pagaría per tornar enrera. Tot el que tinc, tan sols per tornar-me a sentir com abans. Sentir que algú ve per darrera meu i m’abraça. Escoltar com li ha anat aquell dia a la feina, o anar a sopar a l’Escondido cafè. Perquè collons sóc tan dèbil i no puc deixar de pensar en aquells tant bon temps. Potser per aquesta senzilla rahó. Potser no.