Fins fa poc, em queixava dels meus profes.
Que si no èren prou optimistes.
Que si no explicaven bé.

Ara, m’ha arribat el torn de vacil·lar a mi. Exacte, seré profe d’informàtica. Podré donar unes lliçons que serviràn per obrir portes. Qui sap si amb la informació que els hi proporcioni arribaràn a ser més rics que jo…

no…NO! Són ancians. Què n’han de fer amb tants de calers i amb tanta informació…Si jo fos vell i em diguessin que ara hauria d’aprendre a fer anar una cosa que mai utilitzaré els hi fotria pel forat més petit del cos, i no és el nas!