anava vestida amb una samarreta vermella la primera vegada que em va fer la primera miradeta. les mirades creuades durant segons, em van fer sentir que encara estava viu. que encara podria ser molt més feliç.

al dia següent, i al mateix lloc, ella estava allí. era com si m’esperès. un altre cop les mirades se’ns van creuar, i un petit somriure va sortir de la meva boca. ella me’l va tornar.

amb la idea de veure-la a l’endemà, me la vaig tornar a creuar poques hores desprès d’haver-la vist. sense cap mena de por, li vaig donar conversa. i, durant un minut, vam creuar paraules i mirades. es va despedir picant-me l’ullet i amb un altre somriure.

ara, nomès cal que sigui jo mateix.