Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Com que no tinc internet a casa porto uns dies que tinc sobredosi de televisió i cinema.
En un cap de setmana em vaig mirar les dues temporades de Lost (Perdidos) i em vaig quedar amb mono. Entre dissabte i diumenge he mirat les tres parts de Cube, bastant recomanable, i Thirteen, insuficient. Padre de familia i padre made in USA tb m’ha fet riure darrerament.
El que si que he acabat odiant son els anuncis de Don Simon, que apareixen per tots els canals a tort i a dret. Per començar a criticar podriem dir que nomès veure el nen que surt a l’anunci li trobes manies. Com pot ser que escullin un nen sense dents per anunciar un producte alimentari!! En un altre anunci, també dels “caldos”, el cuiner té una cara empanat que no s’aguanta i…no se’l veu gaire animat alhora de fer l’anunci.
Espero de tot cor que aviat el treguin.
El massoquisme és una cosa que normalment no m’atrau.
Com tot hi ha excepcions, es clar. La veritat és que no hi ha neu a la muntanya, però aquesta temporada ja he anat a esquiar més que la passada temporada.
Em cardo moltes hòsties de la poca neu. Millor dit, estic més a terra que dret. Però jo hi torno. Em posa.
Em posa veure les titis en màniga curta mentre dinen enmig de la neu artificial i mentres la cambrera es farta d’avisar-nos, en francès, que està prohibit fer picnic. Et sents tant bé…
A l’hora de dinar no t’aguantes. Et fa mal tot. Però tu hi tornes, valent! La neu ja és aigua i cada vegada s’esquia pitjor i cada vegada et fas més mal. Però ara que importa si portes tot el puto dia per terra.
La setmana que ve hi torno. Sembla que li estic agafant el gustet i tot.
Què seriem sense les normes,avui dia? I, qui en fa cas?
Les normes estàn per trencar-les, sens dubte. I qui ho negui s’equivoca. A classe estem estudiant unes normes per obtenir com a resultat l’ordre d’una base de dades, la qual cosa em va fer pensar. (encara que no us ho creieu)
Crec que l’èsser humà està destinat al caos i a l’ordre mínim de les coses. I és per això que anem sempre en contra de les normes, que volem saltar-nos-les a la primera de canvi. Una habitació desendreçada és el paraís, i Déu la cistella de la roba bruta.
Que n’és de bonic el desordre!!
Les poques idees culinàries m’afecten. Suposo que deu ser un dels símptomes que hauré de patir fins que visqui amb algú.
Arribar a casa tard i haver-te de fer el sopar no té preu. NO el té per la senzilla raó que pagaríes el que fos perqué algú vingués a casa a fer-te’l. Pagaríes el que fos per estar tot el dia escarxofat al sofà bebent cervesa.
Haver-te de rentar la roba, netejar,… són coses que tampoc tenen preu avui dia.
És que la vida de solter és molt dura, i qui ho negui sequivoca.
Estimats Reis d’Orient:
Enmig de la incertesa de saber si el rei negre la té més llarga o si el rei ros és tenyit, o no, vull anunciar-vos que aquest any no he sigut més dolent que altres anys. Cosa que considero que és molt positiva.
Així doncs us demano que em porteu molts calers per conquistar el món i anar un cop a la setmana al Riviera, o local de l’estil, per tal de desfogar la meva necessitat juvenil. També demano pel pis, alguna veïna del nivell de les que tenia a Girona. A ser possible amb més pits i més cintura, si us plau.
Per últim, voldria tenir l’atur permanent fins als seixanta anys. Cobrant el màxim establert per la llei.
Moltes gràcies per tot i fins l’any que ve.
Ps: Les bosses de pols blanca que deixaré al costat de l’arbre de nadal són per vosaltres. Res…un detallet perquè passeu un bon any 2oo7. 
Bon nadal!!!
Dani
Se que les segones parts mai han sigut bones.
Però prometo, com a director, no defraudar. El motiu del retorn no el conec, però suposo que estava desitjant tornar a poder escriure vegenades de tant en tant.
Estimats lectors, si encara sou aquí esperant-me, haureu notat alguns canvis superficials a la web. No us amoïneu, el contingut serà tant avorrit com sempre. Així que sigueu benvinguts de nou dins lmewmon.
*En què estaria pensant el dia que vaig decidir posar com eslògan : “Perquè les coses mai son el que semblen”. Però queda guay, oi?
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).