Les poques idees culinàries m’afecten. Suposo que deu ser un dels símptomes que hauré de patir fins que visqui amb algú.

Arribar a casa tard i haver-te de fer el sopar no té preu. NO el té per la senzilla raó que pagaríes el que fos perqué algú vingués a casa a fer-te’l. Pagaríes el que fos per estar tot el dia escarxofat al sofà bebent cervesa.
Haver-te de rentar la roba, netejar,… són coses que tampoc tenen preu avui dia.

És que la vida de solter és molt dura, i qui ho negui sequivoca.