l’invent

si, he hagut de dedicar un post a un dels invents més fabulosos d’aquest segle: el youtube.
És inclús millor que google, encara que ara pertany al mateix amo. Busques qualsevol cosa i te la presenta en forma de video.
És un medi fàcil i net de fer-li putades al president del govern, o per “penjar” el vídeo de la mort del Sadam (això és un joc de paraules, per qui no l’hagi enganxat).

Jo, de gran, inventaré alguna cosa millor i així podré retirar-me als 30 i pocs.

desitjos de colors

I em pregunto…com és que les ganes d’escriure nomès em venen a les 11 de la nit? Ho fa per putejar perquè és tard, o perquè a casa no tinc internet?

Que diguin el que vulguin però, fins al segon cafè, ni estic despert ni tinc inspiració. Potser necessito deixar de respirar l’aire dels voltants del sofà de casa meu i tornar a respirar aquell aire que abans tant m’enganxava (no vull dir que el del sofà no hi faci).
De vegades vull que tot això passi ràpid, trobi bona feina, dona i ens n’anem a viure lluny. Però d’altres m’agradaria tancar els ulls i tornar a aquella habitació i que, en girar-me,ella em mirès tal i com ho feia abans.

el dia de que??

Nomès llevar-te desitjes que aquest dia passi ràpid per tornar-te’n al llit. Però descobreixes que avui és 14 de Febrer, o sigui, Sant Valentí o, altrament dit, El dia dels enamorats.
Llavors tornes a destjar que aquest dia passi més ràpid que el que havies pensat anteriorment.

La veritat és que passar un dia dels enamorats si ara no ho estàs, és tonteria. Tens 364 dies a l’any per regalar coses a la teva parella i ho has de fer aquell dia? Jo, personalment, prefereixo sorprende-la algun altre dia qualsevol amb un bon regal….

aniversari!!!

Ja han passat dos anys des que hi va haver el Big-Bang a lmewmon i hi apareguessin les primeres formes de vida. Aquestes tenien un aspecte irregular i anaven disfressades de posts. Déu, o sigui jo, estava enamorat. Però aquesta és una altra història…

Poc a poc vaig crear altres formes de vida en forma de seccions i van anar apareguent visitants. Aquests provenien d’un món anomenat blogosfera i hi vaig decidir anar-hi per una temporada. Allí vaig conèixer noves persones i hi vaig aprendre d’ells. Dels errors es poden aprendre, creieu-me. I molt.

Vaig anar, vaig tornar. Vaig crèixer envoltat d’ il·lusions en forma de suspirs. M’agradava estar allà. Per això vaig decidir quedar-m’hi una bona temporada més.

A tots, gràcies.

de bon matí

7:00: Sento el despertador però deixo que soni 5 minuts més.

7:15: Merda m’he adormit. Fins als collons del despertador decideixo llevar-me. Llavors penso quina és la raó de la trempera matinera i perquè les ties no es lleven catxondes al matí.

7:20: A la dutxa amb els ulls encara tancats. No tinc alfombreta i ,potser ,algun dia relliscarè i em trobaràn allà mig mort. A aquestes hores no em preocupa….

7:37: Prenc el café de la cafetera de fa dos dies. Molt de sucre i cap a dins.

7:45: Trec el cotxe del garatge i vaig cap a classe.
Nomès afegir que, fins al café de les 11, encara no sóc persona.