Ja feia temps que hauria d’haver escrit aquest post. Darrerament he estat fixant-me en els homes del temps de la televisió en general.
N’hi ha de totes classes. Començant pel d’A3, que sembla que vagi fumat. És una barreja de “festival de l’humor” i les noticiari ja que el tio, faci fred o calor, no para de riure a lo falso. Un altre és el de la primera, que aquest l’havien d’haver jubilat a finals del segle passat, o abans. A tv3, hi ha més surtit. El de la “perilla” que sempre que surt plou, el Mauri , la dona del temps (que té un blog fan) i, el meu favorit, el Dani Ramírez. Si, si, es diu de nom i cognoms com jo!!
Ah…i el Tomàs Molina, que desde que vaig veure per la tele que cantava el” Super-Supermaaan”, no me’l trec del cap.

Des d’aquí vull reclamar més temps pels homes del temps de totes les cadenes. No val “vomitar” tota la feina feta abans en 5 minuts. Els pobres es queden sense alé quan arriben al final. O sinó que s’ajuntin tots i facin un late-show…