abr. 092007
Quelqu’un m’a dit
(Carla Bruni)
El sol sembla tornar a ser l’amo de tot allò que entra pels nostres ulls. La calor, la seva subordinada. Arriba el bon temps, la platja i les noies en bikini. Una melodia m’acompanya desde ja fa uns dies. La melodia de la teva veu. De la teva mirada intensa.
Volant pels carrers d’allà on ningú m’espera vaig saber de tu. I seguint el perfum del teu rastre et vaig trobar. Llavors vas girar la teva mirada i em vas enviar un somriure amb el teu nom.
Ballàrem fins tard al jardí de la felicitat i ens ho passàrem fantàstic però, com a tots els contes, al arribar la mitjanit el somni va desaparèixer tan misteriosament com havia aparegut.






