Em dic Daniel i aquesta és la meva història:

Darrerament no paro per aquest món. Viatjo per una autopista sense límits de velocitat i no se m’acaba la benzina. Des que vaig començar la nova feina visc gràcies als cafès i a les barreges de Supradin, pastilles pel mal de cap i Valerianes. A més, he d’anar amb ulleres gairebé tot el dia perquè sinó el cap m’explota.

Senzillament, sembla que estigui corrent la marató de la meva vida. I no ho dic metafòricament. A la feina no paro d’anar d’un lloc a l’altre….i això ja m’agrada, però en dosis justes.