Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
” Miro més enllà del que els meus ulls són capaços de veure. Avui no hi ha ningú allí, esperant-me.
Se que pensar amb tu no m’ajuda a superar ni oblidar tot allò que vàrem passar. No vull. no puc.
amb la mateixa gent. El mateix ambient, però sense tu. No pots parlar d’allò. Ho sé, jo tampoc. però em costa tant no pensar-hi quan em sento tan aprop de tot allò que vàrem viure.
Escolto els somriures d’aquells que t’estimen i t’admiren. Comparteixo moments en que se que a tu també t’hi agradaria ser. És per això que intento gaudir i fer que ells també sentin el teu perfum més aprop
(…) “
No és la seva mirada intensa,
ni tan sols que em sonrigui de tant en tant.
No és pel seu cos d’escandol,
que allà on va triomfa.
És, simplement, que torno a escriure sobre l’amor.
No se que deuen pensar de mi els pocs lectors que hem deuen quedar.
La majoria de dies dormo fins tard i desprès no tinc més remei que anar-me’n a treballar. Quina època la de l’atur Va ser mítica, penso ara. Passen els dies i l’estiu fugirà sense haver-lo aprofitat, és com si ho estiguès veient.
Tambè penso que estic bebent massa poca cervesa i que lligo massa a la feina i massa poc al carrer, cosa que no m’havia passat fins que vaig entrar a aquesta empresa. Bé, estimat diari, no tinc gaire cosa més que explicar-te.
Entre tu i jo, diari, desprès d’aquest post si que ja no deu quedar cap supervivent a lmewmon. Crec que s’ha extingit la espècie…
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).