” Miro més enllà del que els meus ulls són capaços de veure. Avui no hi ha ningú allí, esperant-me.
Se que pensar amb tu no m’ajuda a superar ni oblidar tot allò que vàrem passar. No vull. no puc.
amb la mateixa gent. El mateix ambient, però sense tu. No pots parlar d’allò. Ho sé, jo tampoc. però em costa tant no pensar-hi quan em sento tan aprop de tot allò que vàrem viure.

Escolto els somriures d’aquells que t’estimen i t’admiren. Comparteixo moments en que se que a tu també t’hi agradaria ser. És per això que intento gaudir i fer que ells també sentin el teu perfum més aprop

(…) “