Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Com un gos esquivant els obstacles, l’ésser humà neix, creix, es desenvolupa i mor. Durant aquest recorregut es molt possible que ens equivoquem; que agafem l’obstacle equivocat i estiguem desqüalificats. Interiorment ens podem sentir uns inútils, uns desgraciats, i arribem a pensar que mai podrem tornar a aixecar el cap.
De cop, el jutge se t’apropa i et diu que tot ha sigut un somni i despertes. Et trobes al teu llit. Fred. Nomès escoltes el silenci que t’envolta.
I et lleves pensant que avui pot ser un bon dia.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).