àG!

Lo que la hace única es su espontaneidad.

Lo supe desde el principio. Ella era única.

El rojo se desata, y ya no hay vuelta atrás.

la meva realitat

Ja gairebé fa un any que tinc el pis.

Durant aquest temps he conseguit que quatre parets s’adaptin al meu ritme de vida i a les meves necessitats. Però el més difícil de haver fet aquest pas endavant, i crec que això és generalitzable per a tots aquells joves que decideixen llogar o comprar un habitatge pel seu propi pas, és assumir el pagament de els inacabables gastos.

El tópic d’arribar a final de mes es converteix en una realitat on ningú hi vol estar present. Aquells que vivim sols sen’s fa molt difícil intercar aquesta vida, amb la vida social. Ja que són molts gastos per un sou ridícul, comparat amb el d’altres països de la Unió Europea.

Les ajudes per a enfrontar tot això són minses, per no dic ridícules. I espera’t, que diuen que abans que acabi l’any tornaràn a pujar les hipoteques.

Jo nomès dic que si seguim així, poden passar moltes coses. Els que hem adquirit un habitatge vàrem pensar:” Si me’l compro ara, tal i com puja l’IRPF, d’aqui un temps el podré pagar sense problemes”. Però la llei de Murphy ja la teniem aqui.

Mai he entès la raó perquè els preus de tot pujen i pujen i els sous es mantenen en la franja de la misèria (tenint en compte el sou base. Tot el que fa que una nómina sigui bona normalment són extres) . Mai m’he interessat per la política, perquè penso que és un món ple d’interessos. Ja veieu que això cada vegada va sent pitjor…

S’acaba

Indian Summer
Manic Street Preachers

S’acaba l’estiu, almenys per a mi. Dilluns començo les classes. És com si l’estiu haguès fugit de sobte i el temps no haguès passat.Diuen que quan les coses es passen bé, passen ràpid. Deu ser això.
Ha estat un estiu bastant extrany per això. Al principi tenia bastants plans però, entre la son als matins i la poca pasta que em queda degut a la pujada de l’hipoteca del pis, no em queden gaires opcions.
En definitiva, que amb lo ocupat que estaré a partir d’ara no tindré temps ni de pensar que sóc pobre. xD

Diada de Catalunya

Avui, queda menys pera la independència.

Bona diada!

Benvinguts al paradís

Amb un nou diseny, començem una nova època.

És una maravella seguir tenint les mateixes ganes de compartir i descobrir, amb tots vosaltes, els moments de la vida. Pot ser penseu que he agafat un diseny massa seriós, i jo us entenc. Però és un repte.

Amb un entorn mac molt elegant, aquest serà el diseny de la web durant una època més. Desprès de l’inesperada aturada del meu motor anterior Movable type, a causa d’una migració en els servidors, he hagut de buscar una alternativa. En aquest cas wordpress, el qual ja havia fet servit anteriorment. La causa de la meva absència durant aquest mes d’agost ha estat causada principalment per aquest motiu, així com perquè vaig haver de reescriure cadascun dels posts a mà, ja que les eines d’exportació van quedar obsoletes.

Una de les novetats del diseny és que he incorporat elements en ajax. Si us fixeu, la barra del menú és personalitzable per a cadascun de vosaltres. Podeu agafar cada element i posar-lo a sota o a sobre de qualsevol altre simplement arrossegant-lo. Així mateix també els podeu tancar o obrir. És bastant important que utilitzeu firefox, safari o IE7 per a poder fer-ho.

Un element que he recuperat lleugerament han siguts els mítics bolets. Aquests apareixeràn en forma de gravatar quan algú comenti i no tingui imatge de gravatar.  Si us heu fixat, moltes de les imatges , inclosos els gravatars, tenen un efecte de reflex bastant elegant. Dóna un toc de dinamisme a la web que he cregut que estaria molt bé.

Finalment, he recuperat la meva compta de flickr per administrar el fotolog, crant una pàgina anomenada Portfolio. Aquí publicaré totes les meves fotos. Per una banda el fotolog de la web i per una altra fotos de la meva pròpia collita.

Així doncs, engeguem la nova etapa d’lmewmon…i podeu estar tranquils que no posaré posts tan llargs com aquests!!