Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
Veig com surt el sol desde el llit.
La teva ombra es pronuncia cada vegada més intensa a mesura que el sol creix. Tornes a ser tu. Jo, torno a nèixer.
Benvinguda Arana.
Un extremòfil és un organisme, normalment unicel·lular que viu o necessita viure en condicions extremes que serien excessives per a les condicions optimes de vida, creixement i reproducció de la majoria d’organismes.
Em sento lligat, pres.
El temps vola, fuig de mi com si no em volguès. Em té lligat i no aconsegueixo trobar-te. Sembla que t’amaguis de mi. Transparent i silenciosa te m’apropes a les nits per ensumar-me. Provocant en mi una sensació de plaer que em fa arribar a l’èxtasi.
Llavors recordo allò que t’agrada i ens barallem suaument movent-nos entre les ombres de l’habitació. Ets perfecte, mossegues tal i com a mi m’agrada. Ens tornem a fusionar. Aquesta vegada molt més intensament.
El negre s’apodera de nosaltres. Calla i torna’m a besar.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).
