oct. 13

Em sento lligat, pres.
El temps vola, fuig de mi com si no em volguès. Em té lligat i no aconsegueixo trobar-te. Sembla que t’amaguis de mi. Transparent i silenciosa te m’apropes a les nits per ensumar-me. Provocant en mi una sensació de plaer que em fa arribar a l’èxtasi.
Llavors recordo allò que t’agrada i ens barallem suaument movent-nos entre les ombres de l’habitació. Ets perfecte, mossegues tal i com a mi m’agrada. Ens tornem a fusionar. Aquesta vegada molt més intensament.
El negre s’apodera de nosaltres. Calla i torna’m a besar.

Àgata ha dit:
me too…
Àgata ha dit:
i.. em fan riure els comentaris del “meu post” teu… jejeje
Gràcies, darling!
èlsinor ha dit:
Puix si no et traus l’esparadrap de la boca, malament ho tindràs amb els besos…
Boira ha dit:
m’ha agradat el text!
apa-la!