Ha arribat l’estiu, les cues i els guiris.
Tambè s’apropen les llargues nits sense poder dormir de la calor, el nosequé que ens fa perdre la inspiració, i els gelats. (mmm gelat)
Aquest any ens torrarem. A la platja, és clar.
Vull posar-me tant vermell com una gamba. Beure cervesa fins a reventar. Posar-me sandalies amb mitjons,…
És clar, que sense vacances serà una mica difícil fer tot això.
How to save a life
The Fray
Som uns privilegiats. Poder contemplar una sortida de sol acompanyats
d’una música adient.
Per nadal, us convido a que em contempleu aquesta vista amb mi.
Quan veig el cel estelat és quan imagino , per una dècima de segon, que volo.
Traço una línia intergalàctica entre estrella i estrella que em porta fins el més enllà. La meva nau, una AK24 totalment equipada, s’incorpora per la dreta en direcció júpiter.
L’autopista és gratuïta aqui dalt. I el límit de velocitat està marcat a un any llum. És el paraís. De cop i volta em sembla veure un alienígena amb barret i barba.
- Pare Noel? Em sorprèn veure’l per aquí.
- No soporto la inestabilitat i indecisió dels terrícoles - em respongué.
Desprès d’uns quants segons parlant amb ell de res en concret, vaig continuar el meu camí. De sobte, un forat negre. S’empassava tot el que trobava al seu davant. La meva trista vida em va passar per davant dels ulls.
Vaig tenir un deja vu (deʒa vy). Allò ja ho havia viscut abans. Potser en una altra vida tan extranya com aquesta. Qui sap.
De cop vaig pensar en el futur. En lo molt que em quedava per viure. Vaig pensar amb tu i amb la teva mirada tan clara i blava. Vaig pensar en aquell munt de coses que encara ens queden per fer. Quan torni a la terra, no marxaré del teu costat.
Powered by WordPress | Blue Weed by Blog Oh! Blog | Entries (RSS) and Comments (RSS).