Quan veig el cel estelat és quan imagino , per una dècima de segon, que volo.

Traço una línia intergalàctica entre estrella i estrella que em porta fins el més enllà. La meva nau, una AK24  totalment equipada,  s’incorpora per la dreta en direcció júpiter.

L’autopista és gratuïta aqui dalt. I el límit de velocitat està marcat a un any llum. És el paraís. De cop i volta em sembla veure un alienígena amb barret i barba.

- Pare Noel? Em sorprèn veure’l per aquí.

- No soporto la inestabilitat i indecisió dels terrícoles - em respongué.

Desprès d’uns quants segons parlant amb ell de res en concret, vaig continuar el meu camí. De sobte, un forat negre. S’empassava tot el que trobava al seu davant. La meva trista vida em va passar per davant dels ulls.

Vaig tenir un deja vu (deʒa vy). Allò ja ho havia viscut abans. Potser en una altra vida tan extranya com aquesta. Qui sap.

De cop vaig pensar en el futur. En lo molt que em quedava per viure. Vaig pensar amb tu i amb la teva mirada tan clara i blava. Vaig pensar en aquell munt de coses que encara ens queden per fer. Quan torni a la terra, no marxaré del teu costat.