gen. 11

Amb la sensació de que som dos forasters, parlem com si no ho fossim.
Em sento inclomplet. Em faltes tu al meu costat. Necessito que m’abracis i em rodegis del teu vermell. Que m’emplenis de plaer fins a estar-ne plens.
Repartir-nos l’amor mútuament i recuperar el temps perdut.
Truca’m i en parlem.

Déjà vie ha dit:
potser nomes li has d recordar le num d telefon.