CÓDIGO 46 (2003)
Director: Michael Winterbottom.
Intèrprets: Tim Robbins, Samantha Morton, Nabil Elouhabi, Sarah Backhouse.

Per ser la segona vegada que la veig, m’ha agradat més que la primera. Molt recomanada. Encara que la crítica no la pot deixar de comparar amb Blade Runner, no deixa de ser un film que dóna molt a pensar sobre el futur.

Tracta d’un amor impossible en un món impossible. La casualitat uneix a dos éssers totalment incompatibles en el futur, que ho deixaran tot per estimar-se.

El vocabulari és bastant original. Diferents expressions es tradueixen al seu idioma originari (“À Bientôt”,”I’m sorry”,…). Tambè es presenten varis objectes futuristes com una pantalla tàctil que seveix per controlar la casa domòtica, despertar-te al matí,…

Finalment tambè apareix l’anomenat “virus” semblant a allò que fa servir en Neo a Matrix per aprendre arts marcials. Aquí els virus, a part d’això, serveixen per augmentar l’empatía d’una persona o per rebutjar a una altra persona sense que aquesta vulgui fer-ho.

Si voleu experimentar noves sensacions, aquesta és una pel·lícula que no us deixarà indiferents.