recordant

tots dos sabíem que això no havia d’ésser res fàcil.

ara, gairebè dos anys desprès, encara sento aquella olor a girona a aquella peça de roba que em vas regalar. Una barreja de records i sentiments fan que s’em posi la pell de gallina.

Llegint allò que vaig escriure me n’adono, encara més, d’allò que vaig perdre. Encara que estiguem lluny, no hi ha dia que pensi en el que va passar i en el dia que ens vàrem dir adéu amb una emocionant abraçada. Desprès malgrat hagim parlat, no ha sigut el mateix.

Voldria que tot tornès a ser com abans, però cometriem un greu error. L’amor és molt cabrón.

simplement vull tornar a estar viu.