L’estiu pot arribar a ser molt dolent…

Segueix »

aquestes darreres setmanes d’agost tinc vacances.

que jo recordi no n’havia tingut a l’agost mai des que vaig deixar l’escola. he de dir que la programació a la televisió és lo més avorrit que et puguis tirar a la cara. 

les famoses pel·licules de segon gènere és lo que es porta. ara que s’han acabat els jocs olimpics, ja puc buscar alguna altra cosa que em distregui. sinó moriré.

una solució seria tornar a mirar totes les pel·licules que tinc a casa, però segurament em causaria un traumatisme irreversible. i no volem això….oi?.

el pressupost no és gaire alt, així que hem de trobar una solució economica. alguna aportacio?

sempre m’ha semblat curiòs el color blanc.

qualsevol espai pintat de color blanc fa que sembli més gran, espaiós i senzill. encara que no ho sigui.
on abans no n’hi havia, fa que apareguin racons ocults dels que te’n pots aprofitar.

tot és més clar. les paraules agafen una forma que fa que la lectura sigui més fàcil. no s’ajunten.

crec que és temps de tornar a començar i a emplenar petits forats que tinc buits. Per això he cregut convenient que el meu blog tambè ho faci.

potser canvio més de diseny més del que publico. potser. és una de les coses que crec que no canviarà mai. encara que amb aquest diseny em sento prou còmode.

i és que l’estiu és per estar fins els collons de tot, sinó no val.

Aquest any, tot hi que m’està passant molt ràpid, la tocada de collons va començar quan tornava de Sant Joan de Palamós. Si, d’això ja fa dos mesos…però aleshores em vaig trobar enmig de la carretera enmig d’una cua que formàven caravanes de guiris, francesos i jo.

Parlant dels francesos. Val més que no sapigueu la meva opinió d’ells. Com comprendreu, visquent tant a prop d’ells, corro perill. Nomès vull dir que NO SABEN CONDUIR. Res més.

Com ja suposava al principi, no he actualitzat el blog de fa molt. I això que no he tingut vacances.
Les començo ara.

Per altra banda, tambè he de dir que ara que he acabat de estudiar espero trobar el ritme de vida que porto buscant fa temps. Estaba fins als collons d’anar corrents tot el dia, dinar amb un quart d’hora, i sortir corrents un altre cop.

Així que, amb tot plegat, potser acabaré més fins als collons del que estic ara, però tant se val.

Quins collons. he fet un dels posts més llargs.