i és que l’estiu és per estar fins els collons de tot, sinó no val.

Aquest any, tot hi que m’està passant molt ràpid, la tocada de collons va començar quan tornava de Sant Joan de Palamós. Si, d’això ja fa dos mesos…però aleshores em vaig trobar enmig de la carretera enmig d’una cua que formàven caravanes de guiris, francesos i jo.

Parlant dels francesos. Val més que no sapigueu la meva opinió d’ells. Com comprendreu, visquent tant a prop d’ells, corro perill. Nomès vull dir que NO SABEN CONDUIR. Res més.

Com ja suposava al principi, no he actualitzat el blog de fa molt. I això que no he tingut vacances.
Les començo ara.

Per altra banda, tambè he de dir que ara que he acabat de estudiar espero trobar el ritme de vida que porto buscant fa temps. Estaba fins als collons d’anar corrents tot el dia, dinar amb un quart d’hora, i sortir corrents un altre cop.

Així que, amb tot plegat, potser acabaré més fins als collons del que estic ara, però tant se val.

Quins collons. he fet un dels posts més llargs.