ja fa una setmana que se m’han acabat les vacances i la tornada a la rutina ha estat dura. molt dura.

és de nit. ja no es fa de dia fins més enllà de les 7 i matinar està començant a no ser fàcil. l’hivern és a prop.

a la tarda, a quarts de nou ja és fosc. I el que queda…

és de nit quan em ve la inspiració. quan estic al llit. quan no tinc res a mà per escriure.

tan sols escric el que recordo. mai deixarè de tenir mala memòria.

(…)

…crec que tinc síndrome post-vacacional. I lo més fort és que crec que sempre ho he tingut.